Parlem sobre Mary Anne Schwalbe i les lectures compartides amb el seu fill

2015_01Gen_ClubdeLecturaFinalVida_bFa dies que tenia pendent publicar el resum de l’última trobada del Club.

No sé si ho compartireu, però per a mi va ser una sessió curiosa… I per què? Doncs perquè, normalment, amb els comentaris inicials de la sessió et pots fer una idea bastant aproximada de l’opinió general de la lectura (ha agradat molt, ha costat una mica, ha deixat bastant indiferent…) Però amb El Club del final de la teva vida, de Will Schwalbe, em vaig portar una gran sorpresa. Pels comentaris que s’havien anat fent, pensava que el llibre havia agradat moltíssim a tothom però, a l’hora de puntuar la lectura, les opinions van ser molt moderades i, excepte un parell de casos “extrems” (tant en positiu com en negatiu), la lectura va quedar en la franja mitja de puntuacions.

Com a temes més comentats a la nostra tertúlia, caldria destacar en primer lloc la figura de la Mary Anne, la gran protagonista del llibre. Una dona admirable per la força amb què va viure i la serenitat amb què va afrontar la malaltia i la proximitat de la mort. Es va comentar molt l’espiritualitat que traspua tot el relat. Una espiritualitat centrada en la persona de la Mary Anne i que algú va relacionar amb els seus viatges i contactes amb països orientals i, en concret, amb l’espiritualitat budista i la filosofia del naikan (o filosofia de l’agraïment).

Mary Anne al Pakistan

Mary Anne al Pakistan. Foto extreta del New York Social Diary.

Els comentaris sobre la malaltia i la mort o, més aviat, les ganes de viure que transmet, eren també inevitables. Vam comentar que el llibre oferia una visió atípica de la malaltia. Tot i que en cap moment s’estalvien referències a la seva evolució i a les conseqüències físiques que la Mary Anne va patint, ho fa sempre d’una manera molt delicada i respectuosa. Es parla del càncer (i també de la mort) amb realisme i sinceritat, però sense caure en cap moment en el tremendisme. Tot i això, cal tenir en compte que no deixa de ser un tema dur i que les vivències personals de cadascú poden influenciar la manera com ens arriba el text. De fet, una de les lectores del Club va ser incapaç d’acabar la lectura pel fort impacte que li va suposar el tema tractat.

No podíem acabar la sessió sense parlar de les lectures que comparteixen el Will i la seva mare. Moltes eren lectures que coneixíem per haver-les llegit al nostre Club (El caçador d’estels, de Khaled Hosseini; La muntanya màgica, de Thomas Mann; Una lectora poc corrent, d’Allan Bennet; La primera agència de dones detectives, d’Alexander McCall Smith; Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll; L’enginyós senyor Ripley, de Patricia Highsmith i Els homes que no estimaven les dones, d’Stieg Larsson) i altres van despertar la curiositat i les ganes de descobrir-les dels nostres lectors (Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño; Trobada a Samarra, de John O’Hara; En lloc segur, de Wallace Stegner o L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery, per posar alguns exemples). Això sí, un dels “peròs” que es van comentar és que el Will i la Mary Anne no ens han fet grans descobriments pel que fa a nous títols o autors. En primer lloc, perquè moltes de les referències eren d’autors anglosaxons que no s’han traduït al nostre país i que, per tant, difícilment podrem llegir. I, d’altra banda, perquè moltes de les obres comentades i traduïdes al català o al castellà són best-sellers i, per tant, sobradament coneguts.

DSCF8443_b

Alguns dels llibres que la Mary Anne i el Will comenten al seu particular club de lectura

I ja com a últim apunt… Com us comentava al principi d’aquesta entrada, no va ser un llibre especialment ben valorat per la majoria de lectors. A banda de dues lectores entusiastes, la resta vam mostrar una opinió bastant moderada amb la lectura en sí. Es va parlar, sobretot, d’una narrativa una mica repetitiva i, fins i tot, avorrida en alguns fragments. Però, per contra, va ser un d’aquells llibres que donen molt de joc a l’hora de comentar-lo. Tothom va trobar coses interessants. I, una altra cosa curiosa, va ser un llibre que va fer que alguns dels nostres lectors agafessin notes i copiessin alguns fragments. Com a mostra us deixo un parell dels fragments destacats pel Francesc i l’Anna,

Una de les moltes coses que em fascinen dels llibres en paper és la seva materialitat pura. Els llibres electrònics viuen fora de la vista i del pensament. Són tot ànima sense carn, sense textura, sense pes. se’t poden ficar al cap, però no et poden donar un cop al cap. Però el llibres impresos tenen cos, presència.

La mare sempre ens va ensenyar a avaluar les decisions segons la reversibilitat: és a dir, a cobrir-nos les espatlles. Quan no ens podíem decidir entre dues coses, ens suggeria que triéssim aquella que ens permetés canviar de rumb si calia. No el camí menys transitat, sinó el camí amb sortida.

Si voleu escoltar el programa de ràdio que vam dedicar a aquesta lectura, ho podeu fer a la Ràdio a la carta de Constantí Ràdio (97.9FM). És l’arxiu del 5 de febrer del 2015.

Moltes gràcies per llegir-nos i… fins la següent lectura (d’aquí a no res)! Ens agradarà moltíssim que compartiu amb nosaltres les vostres opinions sobre aquest Club del final de la teva vida.

Anuncis

Will Schwalbe i El Club de lectura del final de la teva vida

Tot i que sortim una mica tard, perquè m’hagués agradat tenir aquesta entrada enllestida abans de la sessió del Club, el propòsit d’aquest escrit és proporcionar informació sobre la lectura d’aquest mes: El Club de lectura del final de la teva vida, de Will Schwalbe. La veritat és que, en tractar-se d’un relat autobiogràfic, ja tenim bastanta informació sobre l’autor, però afegim algun detallet més.

Comencem amb algunes fotografies per posar cara als protagonistes. A la primera, teniu una escena de família de finals dels anys 60 (el Will Schwalbe és el de l’esquerra). Les altres fotografies que us he seleccionat són: una del Will i la Mary Anne, la gran protagonista del relat, al 2001; una altra de la Mary Anne en una de les seves estades a l’Afganistan i, per últim, una imatge actual de l’autor.

I altres dades que us volia proporcionar per a complementar la informació que ja coneixem gràcies al llibre són:

  • L’editorial que dirigia Will Schwalbe en iniciar el relat era Hyperion Books. Abans d’això va ser periodista.
  • A mesura que avancem en la lectura, veiem com en Will deixa la seva feina d’editor per a dedicar-se a la publicació d’una pàgina web sobre cuina. Si teniu curiositat per fer-li una ullada és Cookstr.com.
  • El Club de lectura del final de la teva vida va ser el seu primer llibre. Després n’ha publicat un altre, escrit amb David Shipley. Es tracta d’Enviar. Manual de estilo del correo electrónico.
  • Us deixo també l’enllaç al seu compte de Twitter per si el voleu seguir: @WillSch

Altres enllaços que us poden interessar:

Aquest llibre ha seduït ja multitud de lectors nord-americans, no se sap si perquè parla de la mort o dels llibres. Potser perquè, com afirma el seu autor: “Tots estem junts en el club de lectura del final de la nostra vida, tant si ens n’adonem com si no; cada llibre que llegim bé podria ser l’últim, cada conversa, la definitiva”.

Comencem el 2015 parlant de llibres: El club de lectura del final de la teva vida, de Will Schalwe

2015_01Gen_ClubdeLecturaFinalVida_GranDoncs sí, comencem el 2015 amb un llibre que parla de molts altres llibres i d’una experiència que ens és molt propera: pertànyer a un club de lectura.

Però el club de lectura de Will Schwalbe és un club de lectura especial: per la quantitat de lectors que el formen, només dos (una mare i un fill), i per les condicions en les quals es crea, ja que les seves sessions es realitzen durant les hores que comparteixen mare i fill mentre la primera rep sessions de quimioteràpia.

El nostre club de lectura es va iniciar de manera formal amb el moca i amb una de les preguntes més informals que dues persones poden fer-se l’una a l’altra: “Què estàs llegint?”, una pregunta una mica estranya avui dia. Sovint en les pauses d’una conversació la gent demana: “Quines pel·lícules has vist?” o “On te’n vas de vacances?”. Ja no poden assumir, com quan jo era petit, que tothom està llegint alguna cosa. Però és una pregunta que la mare i jo ens fèiem l’un a l’altre des que tinc memòria. Així que un dia de novembre, passant l’estona entre que treien sang a la mare i vèiem el metge (abans de la quimio), vaig deixar anar aquesta pregunta.

Això farà, inevitablement, que els llibres comparteixin protagonisme amb la mort. Tot i que no sabria dir si Will Schalwe i la seva mare (les dues veus d’aquest relat autobiogràfic) ens parlen més de mort o de vida. Què en penseu?

Aquest podria ser un dels temes de la nostra sessió del Club. Però també hem de parlar dels llibres que llegeixen en el seu particular club de lectura, de les lectures que han coincidit amb les del nostre Club i d’altres temes relacionats amb els llibres i la lectura que apareixen a les seves converses (les frases inicials de les novel·les, si llegim el final de les novel·les abans d’arribar-hi, si ens agraden més els llibres en paper o el llibre electrònic…) Tot això i més. Tindrem temps de tot?

Ens veiem el proper dimecres (28 de gener) a les 19’00 h. a la Biblioteca. Bona lectura!!