Llegint A sang freda

DSCF6206bL’últim dimecres de maig vam fer la sessió del Club de Lectura dedicada a Truman Capote i a una de les seves obres més importants: A sang freda. Important en la seva trajectòria literària i, important també, pel que va significar pel mateix Truman Capote a nivell personal i íntim.

En l’aspecte literari, A sang freda va suposar la “creació” d’un nou gènere literari: la novel·la de no ficció, caracteritzada per la combinació de tècniques literàries amb elements propis de la investigació periodística i amb la base d’un argument centrat en fets reals. Tot i que, en realitat, no va ser la primera novel·la de no ficció de la història (el mateix Truman Capote ja havia fet un intent previ amb The Muses are heard, el 1956, i altres autors havien escrit també novel·les que podien ser considerades com a tals), sí que cal reconèixer el mèrit de Capote en “normalitzar” aquest gènere o posar-lo a l’alçada de la resta de gèneres narratius.

El fet d’explicar una història real va ser precisament un dels aspectes que més es va valorar a la sessió del Club de Lectura. I, sobretot, per no caure en el recurs fàcil d’esplaiar-se en detalls sòrdids i morbosos. Tot i que sí, a la novel·la s’explica l’assassinat de la família Clutter “a sang freda”, Capote es concentra més en la reconstrucció de la vida i la personalitat dels dos assassins, en com van arribar a aquella casa i a aquella família, que no pas en el moment concret de l’assassinat.

Vam parlar també de la gran capacitat narrativa de Truman Capote, capaç de fer mantenir l’interès per allò que està explicant fins i tot quan el lector coneix el desenllaç de la història des del començament. Tot i això, la seva gran habilitat descriptiva va generar comentaris que, tot i semblar contradictoris, no ho són en absolut. D’una banda, el reconeixement pel seu llenguatge tan precís i per una narració plena de detalls. De l’altra, un “però” que molts vam comentar: alguns fragments resulten excessivament llargs. Suposo que devia ser difícil reconcentrar els sis anys d’exhaustiva investigació i els més de sis mil folis de documentació que Capote va arribar a reunir. Com a curiositat, va ser justament Harper Lee (autora de Matar un rossinyol, una de les novel·les que més van agradar de les lectures del 2012) la persona que va viatjar fins a Kansas amb Capote i el va ajudar en aquesta descomunal tasca.

Truman Capote i Harper Lee

Truman Capote i Harper Lee

Pel que fa a les repercussions en l’àmbit personal, A sang freda va consolidar el camí que Truman Capote havia iniciat amb Esmorzar al Tiffany’s i el va convertir en tot allò que havia somiat sempre: un home ric i famós i un dels escriptors més coneguts dels Estats Units. Però va pagar un alt preu. En primer lloc, pel trasbals que va suposar conèixer els dos assassins i, especialment, un d’ells, Perry Smith. La vida de Perry i Truman tenien massa punts en comú (una infància desgraciada, una mare alcohòlica, problemes d’exclusió social, aptituds artístiques…) perquè Truman no acabés identificant-se amb ell. D’altra banda, el procés d’escriptura i publicació del llibre va estar ple d’entrebancs i endarreriments relacionats amb les contínues apel·lacions del cas als tribunals, i això va acabar provocant un greu dilema moral a l’autor: volia acabar i publicar el seu llibre, però això significaria la mort de dues persones que el consideraven el seu amic i benefactor. En tot cas, A sang freda va marcar un abans i un després en la seva vida.

“Escribir el libro no me resultó tan difícil como tener que vivir con él”, comentaría. “Todo ese maldito asunto, día a día y día a día. Fue mortificante, una verdadera fuente de ansiedad, tan desolador, tan anonadante, y… tan triste.”

“Estoy terminando las últimas páginas de mi libro, tengo que librarme de él pase lo que pase. Casi diría que ya no me importa un cojón lo que suceda. Acabaré volviéndome loco (y te aseguro que no es una simple frase dicha a la ligera). ¡Al demonio con todo!”

“Ha sido una terrible experiencia y nunca la superaré. Algún día intentaré explicarte. Pero de momento estoy demasiado destrozado. Con los años llegué a sentir apego hacia Perry. Y también hacia Dick.”

“Nadie sabrá nunca lo que A sangre fría se llevó de mí”, diría. “Me chupó hasta la médula de los huesos. Por poco acaba conmigo. Creo que, en cierto modo, acabó conmigo. Antes de empezar yo era una persona bastante equilibrada. Luego, no sé qué me sucedió. Sencillamente es que no puedo olvidarlo, especialmente los ahorcamientos al final. ¡Espantoso!”

Fragments extrets de Truman Capote. La biografía definitiva, de Gerald Clarke

I fins aquí una selecció d’algunes de les impressions que vam comentar el dia de la sessió, però m’he guardat un petit secret pel final. I és que, gràcies a una amable invitació de l’Anna, vam canviar el nostre lloc habitual de reunió pel seu estudi i ens va fer enveja (de la sana) amb les magnífiques vistes que té. Us aviso que els meus dots de fotògrafa deixen molt a desitjar, però… aquí teniu una petita mostra de les vistes i la gent del Club de Lectura gaudint d’elles :p

I, com sempre, queden al tinter molts altres temes tractats com les relectures (sou dels que torneu a llegir els llibres que us han agradat?), els e-books (substituiran els llibres en paper?) o les lectures que han marcat les nostres vides però… crec que cadascun d’ells donaria per a una entrada sencera.

Així que, us deixo amb la guia que vam preparar per la sessió del Club de Lectura i un altre dia serà…

2013_05Mai_Capote_ASangFreda1

Valoració mitjana segons el Club de Lectura: 7,42

Anuncis

Coneguem Truman Capote

 

«Soy alcohólico. Soy drogadicto. Soy homosexual. Soy un genio.», és la frase de Truman Capote va fer famosa i que sempre s’associa amb ell.

Si voleu un autoretrat una mica més extens, aquí teniu una carta que va escriure a Perry Smith (havent llegit A sang freda no cal que expliquem qui és, oi? :p):

A Perry Smith
70 Willow Street, Brooklyn, N. Y., 15 – XII-1963

Querido Perry,
Ayer por la noche me desperté de repente, pensando: Perry dice que no sabe nada sobre mí, nada a ciencia cierta. Me quedé levantado y dándole vueltas, y me di cuenta de que, en algún sentido, era verdad. No conoces ni siquiera los acontecimientos superficiales de mi vida, que guarda unas cuantas similaridades con la tuya. Fui hijo único, y muy bajito para mi edad: siempre fui el más bajo de la clase. Cuando tenía tres años, mi madre y mi padre se divorciaron. Mi padre (que se ha vuelto a casar en cinco ocasiones) era un viajante de comercio, y pasé gran parte de la infancia recorriendo el Sur a su lado. No era malo conmigo, pero nunca me gustó, ni entonces ni ahora. (Nunca lo veo, vive en Nueva Orleans). Mi madre, que sólo tenía dieciséis años cuando me dio a luz, era muy guapa. Se casó con un hombre moderadamente rico, un cubano, y después de cumplir yo diez años fui a vivir con ellos (casi siempre en Nueva York). Por desgracia, mi madre, que sufrió varios abortos y de ello resultaron problemas mentales, se volvió alcohólica y convirtió mi vida en una pesadilla. Acabó suicidándose (somníferos). Dejé la escuela a los dieciséis y desde entonces me he mantenido yo solo: entonces encontré trabajo en una revista (había empezado a escribir a muy temprana edad). Siempre fui una persona precoz, tanto intelectualmente como artísticamente, pero inmaduro a nivel emocional. Y, desde luego, he tenido problemas emocionales, casi siempre por la “pregunta” que tú también me hiciste la última visita y que te contesté sinceramente (y no es que la respuesta no fuera obvia).

Éste es un currículo muy resumido, pero no estoy habituado a hacer este tipo de confidencias. En cualquier caso, no me importa contártelo.

Siempre.

Truman

Tot i que per conèixer amb detall la seva personalitat i la seva vida, amb una infància molt difícil, la millor opció és la biografia que va escriure sobre ell Gerald Clarke, amic personal de Capote i periodista de la revista Time. Gerald Clarke va comptar amb la col·laboració del mateix Capote i va tenir accés als seus diaris, la seva correspondència i a persones del seu cercle d’amistats per a escriure aquesta biografia.

Si voleu fer abans un acostament més visual, podeu mirar aquest documental sobre la seva vida i la seva obra. Molt recomanable!

Res més per avui, ens veiem demà a la sessió del Club!!

Presentem la següent lectura del Club: A sang freda, de Truman Capote

29 de maig: A sang freda, de Truman Capote

29 de maig: A sang freda, de Truman Capote

Ja s’acosta el dia de la propera reunió del Club de Lectura i toca presentació de la novel·la del llibre que comentarem. Sí, sí i mantinc el text ratllat perquè aquesta pot ser una de les primeres preguntes a plantejar a la sessió del Club: ens trobem davant d’una novel·la o no podem considerar-la com a tal?

Els dubtes sorgeixen de la mateixa història. Perquè, tot i que Capote la relata fent servir tècniques literàries, ens està explicant una història real. A més, la intenció de l’autor no és ficcionalitzar els fets narrats, sinó que procura explicar-los tan fidelment com sigui possible. De fet, ens trobem davant de la que va ser anomenada la primera novel·la de no ficció i, per a la seva elaboració, Truman Capote va realitzar una important tasca d’investigació periodística amb entrevistes a totes les persones relacionades amb el cas (policies, coneguts de la família assassinada i, fins i tot, als mateixos assassins).

A sang freda, va ser la novel·la que va consagrar definitivament Truman Capote com un dels grans de la literatura nord-americana del segle XX. Ens trasllada a un petit poble de Kansas, Holcomb, on el 15 de novembre de 1959, els quatre membres de la família Clutter van ser salvatgement assassinats a casa seva. Els crims eren, aparentment, sense motius, i no es van trobar les claus que permetessin identificar els assassins. Cinc anys després, Dick Hickcock i Perry Smith van morir executats com a culpables de les morts.

El relat ens proporcionarà un minuciós i acurat retrat tant de la família assassinada, els Clutter, que eren l’arquetip del somni americà dels 50: gent pròspera, que vivia de l’agricultura, religiosos, generosos i treballadors; com dels assassins.

I, per ara, no direm res més. Us convidem a compartir amb nosaltres els comentaris que la lectura us hagi inspirat, ja sigui en aquest blog o a la nostra reunió del proper 29 de maig, a les 19’00h, com sempre. Això sí, en aquesta ocasió canviarem d’escenari i ens traslladarem a un lloc molt especial. Al resum de la propera sessió us ho expliquem… :p