Entrada exprés… Quatre germanes, de Jetta Carleton

Quatre germanes, de Jetta Carleton

30 de gener:
Quatre germanes, de Jetta Carleton

Espero no haver-ho de fer molt sovint, però com que tot just estrenem bloc, l’entrada de Quatre germanes, de Jetta Carleton, serà alhora la presentació del llibre i el resum de la sessió del Club sobre ella.

Com a presentació, podem dir que Quatre germanes és el primer i únic llibre publicat per aquesta desconeguda escriptora nord-americana. Amb aquesta novel·la dibuixa els contorns i les interioritats d’una típica (almenys en aparença) família del Missouri dels anys 50: el pare, mestre d’una escola rural; la seva esposa, Callie; i les seves quatre filles: la gran, Jessica; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy, que va deixar els estudis per casar-se amb un pilot acrobàtic, i la petita Mary Jo, que va abandonar la granja de molt jove per treballar a la televisió a Nova York. A partir de l’encontre, narrat al primer capítol, anem coneixent tots els membres del clan i tots aquells que els han envoltat. L’autora ens porta cap al passat i, de tant en tant, ens dóna sorpreses i ens emociona a través dels sentiments d’alguns personatges dels que no esperàvem segons quines reaccions.

Pel que fa a les nostres impressions sobre la lectura, podem dir que és un llibre que ha agradat força a tothom. Els comentaris positius han destacat per sobre dels negatius, que han estat molt pocs, i ha obtingut una valoració mitjana d’un 7’42 (les puntuacions s’han repartit entre el 8, la nota més repetida, i el 6).

Dels aspectes que més han agradat, destaquen:

  • Els personatges, per la seva humanitat i autenticitat. No es tracta de personatges plans ni uniformes, sinó que vas aprofundint en la seva personalitat a mesura que avances en la lectura de la novel·la. Un dels punts més valorats ha estat el fet de no tractar-se de personatges “perfectes”, sinó que tots presenten les seves llums i les seves ombres, els seus desitjos i els seus anhels amagats. Entre tots els personatges, potser caldria destacar el de la Mathy, com el més entranyable, i el del Matthew (el pare), com el més qüestionat.
  • Les magnífiques descripcions de la natura, la vida (i les feines) al camp, el pas de les estacions…
  • Alguns fragments i diàlegs on l’autora mostra la seva habilitat per expressar els sentiments dels personatges d’una manera clara i precisa però, sobretot, amb molta sensibilitat (sense caure en el sentimentalisme).
  • Els girs argumentals… sorprenents (que haureu de descobrir vosaltres mateixos si encara no heu llegit la novel·la).
  • L‘estructura, creada a partir de les diferents visions de cada un dels integrants de la família. La novel·la està dividida en sis capítols. El primer està narrat en primera persona per la Mary Jo, la més petita de les germanes, que s’encarrega de situar-nos en la història, tan geogràficament com temporalment, i on ens fa una primera presentació general de la seva família. A partir d’aquest primer capítol ens trobem amb cinc més, narrats per un narrador omniscient en tercera persona, on coneixerem amb més profunditat el caràcter i la personalitat de cada un dels membres de la família. Tenim, d’aquesta manera, sis retrats que també són sis punts de vista diferents de les vivències d’una mateixa família. Aquesta estructura fa que tota la història es converteixi en una mena de puzle que anem completant poc a poc. També propicia el fet que hi hagi molts detalls que passen desapercebuts en una primera lectura i que prenen nous significats quan els rellegim després de conèixer la història sencera.

 

També vam parlar, però, d’altres coses que no van agradar tant, com:

  • El títol. No vam trobar gaire encertat això de les “quatre” germanes. Tampoc no volem entrar en detalls que puguin revelar parts interessants de l’argument de la novel·la però, si es volia centrar l’atenció del títol en les germanes, creiem que “tres germanes” hagués estat més adequat. De fet, tot i que Quatre germanes hagi estat el títol triat tant per a la traducció catalana com per a la castellana, el títol original de la novel·la era Moonflower vine (en referència a una flor que creix al jardí dels protagonistes i que té la seva importància en la seva vida familiar).
  • Les primeres pàgines. Tot i que, un cop passats els primers capítols, tothom s’ha enganxat a la lectura, hi ha hagut comentaris coincidents en el fet que al principi ha costat “entrar” en la novel·la. El ritme de les primeres pàgines s’ha fet una mica feixuc i la història tampoc no acompanyava gaire… Insisteixo en el fet que no volem fer cap comentari spoiler, però, al principi, la novel·la ofereix la falsa imatge d’una perfecta família americana i no sembla haver-hi massa expectatives d’un argument molt interessant. I, siguem clars: una novel·la on tots els personatges són molt feliços, no hi ha cap conflicte i no passa res que surti de la quotidianitat d’una típica “happy family” americana, no crida massa l’atenció… A partir del capítol dedicat al pare, però, comencem a veure que les coses no són tan perfectes com semblaven i l’argument guanya en interès… (deixem-ho així :p)

Podríem comentar més coses… De fet, a la sessió van sortir més temes, anècdotes i comentaris, però crec que ja està bé com a primera crònica de les nostres trobades.

Us cedeixo la paraula per a què afegiu els vostres comentaris, idees, impressions, puntualitzacions…

Anuncis