A l’última sessió del Club de Lectura vam comentar el còmic Píldoras azules, de Frederik Peeters. I cal aclarir que no, no som un club de lectura de còmic. Però som un club de lectura molt valent i després d’una primera incursió al món del còmic l’any 2010 amb Maus. Relat d’un supervivent, aquest any vam decidir repetir experiència.
Com a apunt previ, cal assenyalar que només una de les persones del Club és lectora més o menys habitual de còmics. La resta, fins el moment que per casualitats de la vida ens vam trobar amb Maus a les nostres mans, no “sabíem” què era un còmic (o novel·la gràfica) fora del record de les nostres lectures infantils. I cal dir que vam fer un gran descobriment!! Aquella lectura ens va sorprendre, impactar, meravellar i… crec que va canviar el concepte de “còmic” que molts teníem. La bona opinió sobre l’obra va ser bastant unànime i va ser una de les obres millor puntuades d’aquell any.
Amb aquest bon gust de boca, sempre dèiem que havíem de repetir amb els còmics però fins ara no ens havíem decidit. El primer dilema era quin títol triar. Així que vaig recórrer a tot un expert en el món del còmic com el Jaume Vilarrubí (bibliotecari a la biblioteca Josep Soler Vidal de Gavá, coordinador del GrupCòmic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i del portal de còmic de la biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona, col·laborador del butlletí Còmic Tecla de la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat i… en resum, un boig pels còmics!! :p Moltes gràcies, Jaume!!!) , i, entre un llistat de títols que em guardo per a properes experiències, vam triar aquest Píldoras azules. Per les bones crítiques amb què comptava (tot i que això ho podríem dir de tota la llista de la que partíem) i, sobretot, perquè ens proposava un tema que mai havíem tractat al Club i em va semblar una proposta novedosa.
Amb el previ a la lectura que he fet, potser us podeu imaginar que les nostres expectatives eren força elevades (fins i tot diria que molt elevades!!!) I crec que va acabar passant allò que acostuma a passar quan esperes molt d’alguna cosa. Molta de la gent va acabar, potser no decebuda, però sí amb la sensació que esperaven molt més del que van trobar. No tothom, eh? També hi va haver molts que van disfrutar molt amb la història de Frederik Peeters. Com a mostra, dir que les puntuacions que sempre posem a les lectures es van repartir entre un 4 (únic “suspens”, també cal dir-ho!) i el 8 (puntuació repetida per quatre persones).
Si parlem d’aspectes més concrets de la lectura, entre els aspectes més ben valorats del còmic cal destacar:
- La gran habilitat de Peeters per a retratar els sentiments i les relacions humanes. Captiva la senzilla, tendresa i naturalitat amb les que mostra la relació amb la seva parella i també amb el fill d’aquesta. Hi ha gestos, expressions, mirades que arriben al cor… no hi ha paraules per a descriure-ho, cal veure-ho i sentir-ho amb el còmic a les mans.
- La tria del tema a tractar: la sida. Un tema complicat (i més quan estàs explicant la teva pròpia història personal!). Tot i que per a molts lectors la història va suposar una mirada nova a aquesta malaltia i coincidien en el fet que el còmic fa una tasca important de normalització i eliminació de tabús al voltant de la sida, alhora que t’obliga a reflexionar al voltant de moltes de les qüestions que el protagonista (conscientment o inconscientment) es planteja; altres van considerar que, tot i reconèixer l’originalitat i la tasca “educativa” o “didàctica” del llibre en el moment de la seva publicació, actualment comptem amb molta més informació i que la història en sí no descobreix res de nou.
- Un interrogant que sorgeix de l’afirmació anterior, però, és: però realment el tema principal de la història és la sida? I crec que la conclusió general va ser que no. La història que Frederik Peeters és una història d’amor per sobre de tot, tot i que no es pot deixar de banda el pes ineludible de la malaltia.
- Les originals perspectives dels dibuixos (des de la nostra visió de no-experts :p) amb la visió de les escenes des d’angles inusuals o la construcció de vinyetes a partir del que els ulls del protagonista veuen en aquell moment, per posar alguns exemples.
Pel que fa als elements que menys van agradar, podríem esmentar:
- Una història que no ha acabat d'”arribar” a alguns lectors. Potser pel fet de tractar-se d’una reflexió molt personal, amb sentit per al seu autor (i, fins i tot, amb un punt de catarsi?) però que pot resultar massa allunyada o aliena per als lectors.
- La foscor de les il·lustracions. En això no vam estar tots d’acord, però hi va haver gent a qui el tipus de dibuix de Peeters no li havia donat gaire “bon rotllo” i consideraven que, a més, no s’adeia gaire amb la història, de caire més dolç. Tot i això, sí que vam coincidir en el fet que, agradés o no la foscor de les vinyetes, aquesta es corresponia bastant amb el sentit, les emocions, els ànims o les sensacions d’aquell moment concret de la història.
Crec que ja ens hem allargat massa amb les nostres impressions, així que us deixo ja amb la guia que vam elaborar per la sessió (cliqueu a sobre per a accedir a tot el contingut) i amb la valoració mitjana de la lectura:
Guia de Lectura de Píldoras azules, de Frederik Peeters
Guia de Lectura de Píldoras azules, de Frederik Peeters
Valoració mitjana del Club de Lectura: 6,54
