Pere Calders: humor reflexiu, fina ironia i… una imaginació desbordant!

DSC04024bMolts de vosaltres ja heu dit la vostra (podeu consultar els comentaris anteriors a l’entrada de presentació de la lectura), però jo encara no havia tingut temps de fer el resum de la sessió dedicada a Cròniques de la veritat oculta. Així que, posem-nos les piles abans de la propera reunió (que ja s’acosta), i posem negre sobre blanc algunes de les impressions que vam compartir al voltant de Pere Calders.

Com a valoració general, cal dir que Cròniques de la veritat oculta ha estat una lectura de la qual hem gaudit molt. La seva valoració mitjana ha estat de 8,35 (sobre 10) i les puntuacions s’han repartit entre el 9’5, el 8 i el 9 (com a notes més repetides, amb 4 vots per a cadascuna) i el 6. Tot i això, cal no oblidar que també hi ha hagut unes quantes persones del Club que no han acabat d'”entrar” als contes de Calders. Els ha semblat una lectura, potser una mica complicada, i amb unes històries i un humor massa surrealistes.

Els aspectes que més vam comentar a la trobada coincideixen bastant amb els trets més característics de l’obra de Pere Calders:

  • L’humor i la ironia. Un humor que ens porta des del somriure gairebé constant que mantenim mentre llegim els seus contes, fins a la riallada que provoquen algunes escenes o comentaris realment divertits. Es tracta, a més, d’un humor que no compta únicament amb la funció de fer passar una bona estona, sinó que també serveix a l’autor per a expressar la seva visió crítica de les “veritats” que ens envolten. Aquí és on Pere Calders mostra la seva fina ironia.
  • La sorpresa i la fantasia. Amb esdeveniments xocants (com molt bé deia la Carme),  inversemblants, fantàstics,  extraordinaris, màgics, sobrenaturals… que impregnen totes les seves narracions i que contrasten amb els escenaris corrents i quotidians en els que acostumen a produir-se i amb la naturalitat amb què els personatges dels contes els accepten.
  • L’ús d’una llengua molt acurada i precisa. Una de les característiques que de seguida captem en la narrativa de Calders és la seva gran riquesa lèxica i la seva “facilitat de saber col·locar cada paraula en el seu lloc” (com deia el Lluís al seu comentari). A més, també resulta molt curiós veure com l’autor es diverteix jugant amb aquestes paraules, per exemple, barrejant el seu sentit figurat i el sentit literal de frases fetes.

 

També vam estar parlant, i no és la primera vegada, sobre el fet de llegir contes per a les sessions del Club de Lectura. Creiem que es tracta d’un genere per anar llegint amb calma i que el fet d'”obligar-nos” a llegir tot un recull per a una data concreta pot acabar desvirtuant la lectura i, fins i tot, fer-la una mica pesada. Així que, per tal d’assaborir més la lectura, us recomanem que no llegiu tot el llibre d’una tirada sinó que aneu fent petits tastets (una mica avui, un parell de contes més demà…) al ritme que el cos us demani.

Per a aquells que vulgueu fer una lectura selectiva dels contes de Pere Calders (i que us refieu del nostre criteri :p), us deixem aquí els contes que més han agradat al nostre Club de Lectura per ordre d’aparició a les Cròniques…:

  • “La ratlla i el desig”. La història d’un agrimensor que perd les mesures i no sabrà on trobar casa seva.
  • “El principi de la saviesa”. Sobre un senyor ric que troba una mà al seu jardí.
  • “L’any de la meva gràcia”. Al protagonista d’aquest conte li serà atorgat un do sobrenatural: acolorir les cares de les nines només passant la seva mà per sobre.
  • “La clara consciència”. Protagonitzat per un home que està convençut de la seva mort en el proper bombardeig de la ciutat.
  • “L’home i l’ofici”. Història d’un inventor que es dedica en cos i ànima a la seva professió.
  • “Coses de la Providència”. En la que un jove veurà com, de sobte, el seu pis ja no és casa seva sinó que hi viu una família que ell no coneix de res.
  • “La clau de ferro”. Que ens explica la història d’un misteriós armari i el seu propietari.
  • “El problema de l’Índia”. Al voltant de la veneració que els hindús manifesten per les vaques i de com un estranger viu el fet que una se li mengi un ram de flors.
  • “Una curiositat americana”. Sobre les visites inesperades i què fer si, per accident, aquella visita acaba morint a casa teva.
  • “Quieta nit”. Sobre les tradicions de Nadal i la tria entre el Pare Noel o els Reis d’Orient.
  • “La maleta marinera”. Sobre una maleta que apareix a la platja i com influeix aquesta troballa en les persones que han topat amb ella.
  • “Les mans del taumaturg”. Sobre unes mans mutilades i decoratives… En aquest cas cal avisar que també vam comentar que es tractava del conte més “estrany” de tot el recull.
  • “El geni magiar”. On el protagonista descobrirà un carrer de cases inexistents.
  • “Feblesa de caràcter”. La història d’un lladre i el seu encontre amb el propietari de la casa on entra a robar.
  • “Un crim”. Una curiosa història sobre un crim comès a un teatre de Reus.

 

Han quedat moltes coses al tinter: la gran quantitat de paraules que hem descobert amb la lectura, frases d’aquelles que fan pensar, parlar de l’estructura dels contes… però no em vull estendre més. Us convidem a llegir els contes de Pere Calders i a descobrir aquests i molts altres aspectes d’un autor que no us decebrà i us deixo amb unes paraules de Joan Lluís Bozzo que trobo que resumeixen molt bé l’esperit de Calders:

“El món literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de fantasia, per la inacabable riquesa d’imatges que conté, per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre ingenu i amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i a la vegada elegant, pel fet que els seus contes —malgrat ser universals— responen a una manera de sentir molt pròpia de Catalunya i dels catalans, i que no té cap relació amb el nacionalisme folklòric i carca; per l’enorme capacitat de sorpresa que té la seva narrativa, etcètera.”

Joan Lluís Bozzo

I, per si encara teniu ganes de llegir alguna cosa més sobre Pere Calders i Cròniques de la veritat oculta, us deixo també l’enllaç a la guia que vam repartir a la sessió del Club:

Anuncis

I per acabar amb les entrades d’avui… la presentació de la propera lectura!

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

27 de febrer:
Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

La nostra propera lectura (de fet, ja l’estem llegint tots) és tot un clàssic de la literatura catalana: Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders.

Aprofitant el fet que durant aquest mes de febrer teníem a la Biblioteca l’exposició Escriure en temps difícils, vam pensar que aquesta seria l’excusa perfecta per iniciar-nos en la lectura d’aquest recull de contes de Pere Calders, possiblement, una de les seves obres més conegudes. Els ingredients bàsics de totes aquestes narracions seran l’humor i la fantasia, trets característics de l’obra de Calders.

Pere Calders creia que, a part de la realitat palpable i mesurable, n’hi ha una altra d’oculta, dominada per l’imprevist, l’atzar i la capacitat de somiar que tenen els humans. El títol del llibre està directament lligat a aquest altre vessant de la realitat, del qual es vol deixar constància a través de les Cròniques.

Les trenta narracions que configuren el llibre apareixen en tres apartats diferenciats segons la disposició de Joan Triadú, que va tenir cura de la primera edició del llibre l’any 1955. Els tres apartats són: «La imprevista certesa», amb dotze relats on es relaten fets, accions o situacions impossibles que sorprenen al lector; «Ver, però inexplicable», també amb dotze contes, tot i que en aquests ja no hi ha tanta distància entre la fantasia i la realitat i, finalment, «L’escenari desconcertant», set contes en el quals la quotidianitat predomina en les accions humanes.

Recordeu, la sessió del Club de Lectura serà el proper 27 de febrer, a les 19’00h de la tarda, a la Biblioteca.