La nostra lectura d’estiu: Olvidado rey Gudú, d’Ana María Matute

DSCF6350bCada estiu ens proposem la lectura d’algun clàssic d’aquells amb moltes pàgines. El fet d’estar dos mesos sense veure’ns ens deixa marge per a poder fer lectures més llargues, tot i que he de reconèixer que aquest estiu hi ha gent que se m’ha “queixat” perquè, amb el llibre proposat, ha quedat poc temps per altres lectures de les nostres llistes particulars :p Aquest any la lectura triada ha estat un clàssic de la literatura castellana d’un gènere no gaire cultivat en aquesta llengua: la literatura fantàstica. Ens referim a Olvidado rey Gudú, una de les obres més reconegudes d’Ana María Matute.

Com a bona representant de la literatura fantàstica, la novel·la està ambientada a l’època medieval i comparteix elements típics dels llibres de cavalleries i dels contes de fades. Narra el naixement, l’expansió i la desaparició del Regne d’Olar. Començant amb el Conde Olar, relata la saga de la seva família a través de les tres generacions següents: la de Sikrosio; la de Volodioso, que assassina el seu pare per proclamar-se rei; i la de Gudú, únic fill legítim de Volodioso, que gairebé aconsegueix convertir el Regne d’Olar en un gran imperi.

Com a advertiment inicial i també perquè va ser un aspecte molt comentat a la nostra sessió, cal reconèixer que no es tracta d’una lectura ni per a tots els públics ni per a qualsevol moment. Es tracta d’una novel·la que demana dedicació (com deia el Francesc, cal posar-li hores i ganes!!) i, en aquest sentit, potser ha estat una bona idea poder-la fer a l’estiu, una època en què normalment anem més tranquils i disposem de més temps. Tot i això, tothom va estar d’acord en la qualitat litèraria del text d’Ana Maria Matute. És veritat que pot costar una mica “entrar” en la manera d’expressar-se de l’autora. No es tracta d’una redacció fàcil i senzilla sinó que es fan servir construccions elaborades i un llenguatge molt ric, cuidat i, fins i tot, poètic en alguns fragments. Però no es pot arribar a cap altra conclusió: es tracta d’un llibre magníficament escrit.

A mode de resum, us deixo alguns petits apunts d’altres comentaris compartits el dia de la sessió:

  • Creiem que es nota que el llibre ha estat escrit per una dona. Tampoc no vam arribar a concretar massa en què… potser per la importància de la infància i de la inocència perduda que es va resseguint a tota la novel·la. O també potser per la presència de fragments poètics i, fins i tot, onírics. Però vam estar d’acord en què, tot i tractar-se d’un llibre que per temàtica es podria relacionar amb altres obres tan de moda en els últims anys com El senyor dels anells o Joc de trons, per exemple, resultava clarament diferent.
  • També en relació amb la temàtica, es va apuntar que podria ser un llibre recomanable per a adolescents interessats en aquests gèneres. Aquí, però, no tothom va estar d’acord al 100% per la dificultat que suposa el text i que comèntavem abans. En tot cas, potser sí que podria recomanar-se a adolescents amb un nivell de lectura elevat i prou bagatge lector.
  • Un altre tema present al llarg de tot llibre és el dels contes de fades de tots els temps. La dedicatòria que encapçala la novel·la ja ens posa sobre avís: “Dedico este libro a la memoria de H.C. Andersen, Jacob y Wilhelm Grimm y Charles Perrault. A todo lo que olvidé. A todo lo que perdí.” I després, a mesura que vas llegint, són curioses les referències que va fent als contes populars de tota la vida. La Blancaneus, la Ventafocs, la princesa del pèsol… tots aquests personatges i molts més van apareixent al llarg de la lectura. Això sí, d’una manera molt subtil i mai esmentats directament pel seu nom. Així que… es fa divertit anar trobant totes aquestes referències! I quan has acabat el llibre és impossible no quedar-te amb la idea que, segur, se t’ha passat per alt algun conte de fades que no has arribat a reconèixer.
  • Pel que fa als personatges de la novel·la, no podíem acabar aquesta entrada sense parlar de la que, per nosaltres, es pot considerar la gran protagonista de l’obra: la Reina Ardid. És veritat que el títol apunta directament a Gudú com a eix central de la novel·la. Però cal reconèixer que el personatge que ens acompanya gairebé durant tota la narració i que es converteix en fil conductor i desencadenant de la major part de la trama de la història, a més de tractar-se del personatge que acabem coneixent amb més profunditat, no és un altre que la Reina Ardid. Potser una altra mostra d’allò que comentàvem que es notava que era un llibre escrit per una dona?

Ja per acabar, una nota curiosa: si podeu, intenteu llegir el llibre en una de les edicions que inclou il·lustracions dels personatges creades per la mateixa Ana María Matute. Val la pena!

I si us agrada la nostra lectura d’aquest estiu, recordeu que es tracta d’una trilogia completada amb La torre vigía (anterior a Olvidado rey Gudú) y Aranmanoth (posterior).

Com sempre, acabem amb la guia que vam preparar per a la sessió del Club de Lectura amb més informació sobre l’autora i amb altres opinions sobre la novel·la (si cliqueu a sobre accedireu a la publicació completa):

Guia del Club de Lectura. Olvidado rey Gudú, d'Ana Maria Matute

Valoració mitjana del Club de Lectura: 6,8

Anuncis