Un mes de setembre completet… comencem amb Miquel Esteve i el marquès de Sade

Doncs sí, se’ns acumula feina per a la propera sessió del Club, el dimecres 24. La sessió del dia 10 es va haver de suspendre per acumulació d’actes de la Diada de l’Onze de Setembre i el 24 de setembre farem sessió doble amb el Joc de Sade i Persèpolis. Una barreja una mica estranya o_O, és veritat, així que hem pensat que potser podríem començar a comentar alguna cosa per aquí… Us animeu?

miquel-esteve

L’autor d’El joc de Sade és el Miquel Esteve, escriptor de les Terres de l’Ebre. Podeu consultar la seva biografia a la Viquipèdia i a la seva pròpia web. Un parell d’aspectes de la seva vida que no he pogut deixar de relacionar amb la novel·la són:

  • La seva trajectòria professional en el món de les finances li ha servit d’inspiració per al protagonista de la novel·la, el Jericó, i algun que altre personatge més?
  • I, quan visita la Blanca a Capçanes, les referències al cultiu del vi em fan pensar també en el canvi de rumb professional que el mateix Miquel Esteve va realitzar per a dedicar-se a l’agricultura, en concret, a l’elaboració i comercialització d’oli d’oliva (a més a més de l’escriptura, és clar!). Aquesta sensibilitat per parlar de la terra i del seu cultiu que a la novel·la s’expressa en paraules de la Isabel, germana de la Paula, s’han d’entendre com a pròpies de l’autor?

Per als que encara no hàgiu llegit la novel·la, si us voleu fer una idea del seu argument, podeu llegir la sinopsis que en fa l’editorial:

Submergeix-te en una fantasia desenfrenada on el sexe, el misteri, la infidelitat, la banalitat, l’amor, la traïció i les ànsies d’una segona oportunitat fustiguen les vides d’uns personatges que es veuran atrapats en un joc voluptuós i malèvol ideat per una ment tan sensual i apassionada com delirant.

Jericó, un empresari en procés de fallida econòmica i amb un matrimoni que s’ensorra, demana al cambrer d’un pub on sol anar per la tarda l’adreça d’un local amb ambient diferent, a la recerca d’emocions distintes que l’ajudin a oblidar el seu drama vital. El cambrer li proporciona una targeta amb un nom “Donatien”, un telèfon mòbil i una contrasenya: “Els infortunis de la virtut”. L’empresari hi contacta i acudeix a l’adreça del casc antic de Barcelona que li donen. Des d’aquella mateixa nit es veurà immers en un joc sàdic, en una orgia instituïda com un culte subterrani on les pràctiques amatòries extremes pretenen perpetuar l’esperit llibertí del marquès de Sade a través del temps.

P1000929b

I per començar amb algun comentari sobre la lectura i algun dels temes que potser podríem tractar el dia de la sessió:

  • Jo la primera pregunta que em faig és: considereu El joc de Sade una novel·la eròtica? Val a dir que la vam triar per això. A l’hora de fer la programació del 2014 es va proposar de llegir una novel·la eròtica i aquesta va ser la triada. Un cop llegida, però, jo diria que es tracta més aviat d’un thriller que d’una novel·la eròtica. Sí, no podem negar que a la novel·la hi ha sexe explícit però… això la converteix en novel·la eròtica?
  • Què us ha semblat la manera d’escriure i el vocabulari emprat per l’autor? A mi és potser un dels aspectes que més m’ha sorprès.
  • L’autor ha confirmat que està escrivint una segona part de la novel·la. Com creieu que serà la vida del Jericó després de la seva experiència al joc de Sade?
  • Què us ha semblat la figura del marquès de Sade? El fet de donar nom al mot “sadisme” fa que, poc o molt, tots tinguem alguna referència del personatge, però coneixíeu la seva vida i el seu pensament? Heu llegit alguna de les seves obres?

Si encara no heu llegit El joc de Sade i us pica la curiositat, que no us faci enrere el poc temps fins a la nostra reunió. Es tracta d’una lectura amena, que sap mantenir l’interès i et manté enganxat a les seves pàgines fins al final. O sigui que… estic segura que en el cap de setmana la podeu deixar enllestida. I això que he de reconèixer que jo tenia les meves reserves i no sabia si m’acabaria de fer el pes! Tot i que potser no cal arribar al final per descobrir l’assassí (es pot intuir abans), crec que no podreu parar de llegir fins saber què passarà amb el Jericó, com acabarà la seva història i si podrà sortir indemne d’aquest pervers i perillós joc en el que s’ha vist immers. A més, trobo que és una d’aquelles novel·les amb diferents nivells de lectura, d’aquelles que et permet quedar-te amb la història superficial o aprofundir en tot el rerefons filosòfic i psicològic que el Miquel Esteve va desenvolupant.

Si voleu més informació sobre la novel·la i el seu autor:

I, per acabar, un regalet en forma d’enllaç: 5 novel·les eròtiques (més enllà de Cinquanta ombres d’en Grey). Una entrada mooolt interessant sobre la novel·la eròtica, amb recomanacions que potser podríem considerar per a properes lectures del Club!! Per quina voteu? 😛

Jo ho deixo aquí per ara. El dimecres 24 de setembre ens veiem i en continuem parlant!! Si voleu començar a fer aquí els vostres comentaris, seran molt ben rebuts i ens donaran més “material” per a la nostra xerrada del Club. Animeu-vos!!

2014_09Set_Esteve_Miquel-page-0012014_09Set_Esteve_Miquel-page-002