Bojos i no tan bojos… Locos egregios, de Juan Antonio Vallejo-Nágera

collage_locos

Frase destacada de la sessió:

No són genis PER la seva bogeria, sinó TOT I la seva bogeria.

Ja fa bastants dies, el passat 29 de gener, vam celebrar la sessió del Club de Lectura dedicada a Locos egregios, de Juan Antonio Vallejo-Nágera. Si algú coneix el llibre, s’haurà adonat que la lectura s’allunya una mica de les que acostumem a fer al Club, ja que no es tracta d’una obra de ficció sinó d’un recull de biografies.

La tria no va ser casual sinó que va estar motivada per l’interès d’alguns integrants del Club en llegir alguna biografia. I a partir d’aquest interès, la Gemma, una altra de les nostres lectores, ens va recomanar aquest títol. El seu enfocament ens va semblar curiós, ja que no es tracta d’un simple recull de biografies de personatges triats a l’atzar. El seu autor, tot i que al final de la seva vida va abandonar la medicina per dedicar-se exclusivament a l’escriptura i va arribar a guanyar el Premi Planeta de 1985 amb la novel·la històrica Yo, el rey, era psiquiatra. I, així, els retrats que ens ofereix no es limitaran a explicar-nos alguns dels episodis de les seves vides sinó que tots seran analitzats des d’un punt de vista psiquiàtric: aportant arguments que corroboren o desmenteixen alguns dels tòpics relacionats amb la bogeria o les malalties mentals que aquestes personalitats porten associades. Algunes de les figures analitzades, entre moltes altres, són Joana la Boja, Caravaggio, Farinelli, Goya, Van Gogh, Santiago Rusiñol o Hitler i Rudolf Hess.

Com a valoració general, haurem de dir que ha estat un llibre que s’ha llegit bé però que tampoc no ha despertat grans passions. L’aspecte que més vam comentar a la sessió del Club van ser els personatges analitzats. Entre ells, els que més van interessar o agradar van ser:

  • Farinelli (il castrato), que va resultar interessant per les dades que aporta sobre la pràctica de la castració en nens durant els s. XVII i XVIII,
  • Mozart,
  • Van Gogh,
  • Santiago Rusiñol,
  • Abderrahman II,
  • Joana I de Castella (Joana la Boja) i
  • el ballarí Nijinsky.

Sobre el tema dels personatges, també es va comentar que el seu tractament havia estat molt desigual. Hi ha retrats biogràfics molt més treballats i desenvolupats que altres. De fet, ja a la introducció del llibre l’autor ens informa que l’origen de l’obra es troba en la preparació d’un llibre tècnic sobre psicopatologia de la creativitat. En les seves tasques d’investigació, Vallejo-Nágera va anar acumulant dades de personatges il·lustres massa frívoles per a incloure-les en un tractat tècnic però que no volia desaprofitar. I d’aquesta manera va néixer Locos egregios. Amb aquest precedent, vam pensar que potser la voluntat de l’autor no va ser crear retrats biogràfics similars sinó que simplement va aprofitar les dades recollides en la seva investigació i els hi va donar forma de petits esbossos biogràfics, resultant uns més complets que altres. Potser aquesta diversitat en el tractament dels personatges va provocar un comentari curiós (per contradictori) en el nostre Club: mentre uns consideraven l’obra molt ben documentada (potser van parar més atenció en les biografies més completes), a altres els va quedar la impressió d’un tractament massa superficial i lleuger dels personatges (parant atenció, potser, en els retrats més simples).

Els comentaris referits a l’estil i a la manera d’escriure de l’autor sí que van ser bastant unànimes. Es tracta d’un llibre dels anys 70 i el seu estil ho confirma. Podríem dir que és un producte molt de la seva època i això es nota en la manera d’expressar-se de l’autor, espessa i carregant des del punt de vista actual. Tot i això, cal destacar que tot i que l’estil pot resultar una mica avorrit i dens, les seves explicacions són prou clares i entenedores com per a poder seguir-les sense dificultat i sense massa tecnicismes (cal recordar que l’autor ens parla dels personatges des del seu punt de vista psiquiàtric) que podrien entorpir o dificultar la lectura.

Com a apunts curiosos finals, volia comentar que l'”experta en psicologia” del Club :p, la Gemma, ens va advertir que el llibre no només és fruit del seu temps pel que fa al seu estil sinó també en els diagnòstics psicològics que ofereix que, des de la perspectiva actual, estan força desfasats.

I per als que s’hagin quedat amb ganes de més personatges, poden continuar amb dos llibres més escrits per membres de la mateixa família. I és que, el pare de l’autor, Antonio Vallejo-Nágera i també psiquiatra, va escriure un llibre que es pot considerar predecessor d’aquest que hem llegit i amb el qual comparteix el mateix títol: Locos egregios. I, per continuar amb la “saga”, la filla de l’escriptor, Alejandra Vallejo-Nágera, psicòloga i escriptora, és autora de Locos de la historia on, seguint l’exemple del seu avi i el seu pare, analitza les personalitats de personatges històrics (tot i que en aquest cas només es dedica a reis, reines, consorts i personatges instal·lats en el poder).

I com sempre, ja per acabar, us deixem amb la guia amb informació sobre el llibre i l’autor i la puntuació mitjana dels lectors del nostre Club de Lectura, a més d’animar-vos a compartir amb nosaltres els vostres comentaris:

Què us ha semblat la lectura? Coincidiu amb els nostres comentaris? 

2014_01Gen_Vallejo-Nagera_LocosEgregios1

2014_01Gen_Vallejo-Nagera_LocosEgregios2Valoració mitjana del Club de Lectura: 5,85

Anuncis