Una mica tard però… adéu al 2013 i benvingut 2014!!

Doncs sí, una mica tard, però abans d’explicar-vos les nostres impressions sobre les primeres lectures del 2014 (sí, encara ho tinc pendent!! :S) m’agradaria fer un petit repàs de les lectures de l’últim any i una breu presentació de què tenim preparat per al 2014.

Si fem un repàs cronològic a les lectures del 2013 veiem que, per pura casualitat, vam començar i acabar l’any amb històries familiars. En dos contextos i dues expressions molt diferents, però sempre amb famílies com a protagonistes. Entremig, una tria prou variada com per a incloure un còmic, literatura fantàstica, humor, una novel·la de “no-ficció” i una aproximació històrica a l’Alemanya d’entreguerres i dels inicis de la 2a Guerra Mundial, entre altres gèneres i històries.

Si us refieu del nostre criteri, i voleu saber com ha quedat el rànquing del Club de Lectura de Constantí de les lectures del 2013… Començarem dient que la nota mitjana de totes les lectures ha estat un 7. En la línia de la mitjana dels últims anys, però tirant una mica a la baixa. Potser perquè últimament alguns dels nostres lectors són bastant més crítics :p Així és com ha quedat el nostre rànquing ordenat per la nota mitjana que ha aconseguit cada lectura.

No em pararé a comentar lectura per lectura perquè podeu consultar les entrades específiques de cada sessió, però sí que m’agradaria fer un parell de comentaris completament personals. A veure què en penseu vosaltres… D’una banda, m’ha sorprès molt i molt agradablement que sigui Pere Calders i les seves Cròniques de la veritat oculta el llibre que ocupi la primera posició amb un 8,35. Quan fem la programació de l’any sempre hi ha algun llibre que el triem perquè considerem que pot ser molt bona lectura pel Club però… que potser esperem que costi més de llegir o no agradi tant. Quan vaig tancar la programació del 2013 pensava que les Cròniques de la veritat oculta seria un d’aquests llibres. Era un clàssic de la literatura catalana, cosa que ens assegurava la qualitat literària, però els clàssics a vegades també fan una mica de respecte. No sempre són els llibres que donen més “joc” al Club de Lectura i, en algunes ocasions, són llibres que poden demanar més esforços per part dels lectors. A més, es tractava d’una recopilació de contes, que mai han tingut massa èxit al nostre Club. Tot i això, va ser un èxit total!!!

I ja que he parlat de l’obra que encapçala el nostre rànquing particular, també m’agradaria fer-ho de la que el tanca: Aquells cels, de Bernardo Atxaga. Personalment, em va saber molt greu la tria d’aquest títol en concret. Feia molt de temps que tenia ganes de llegir alguna cosa del Bernardo Atxaga al Club de Lectura. Crec que es tracta d’un autor que cal llegir i conèixer, que val molt la pena i que pot oferir un punt de vista interessant sobre la història passada i present del País Basc, però… he de reconèixer que no vaig triar el títol més adient. En comptes de decidir-me per una de les seves obres més reconegudes, em vaig decantar per una obra menor i més centrada en el tema concret del terrorisme i no la vaig encertar. I sap greu perquè, moltes vegades, el primer contacte amb un autor determina la relació que després puguis tenir amb la seva obra. I una decepció inicial pot fer que no llegeixis cap altre llibre de l’autor en qüestió. A la sessió del Club vaig insistir molt en què ningú es deixés portar per la impressió d’aquesta lectura i li donés una altra oportunitat al Bernardo Atxaga. Només espero que, qui no hagi llegit res seu, ho tingui en compte i em faci una mica de cas… :p

I ja com a últim comentari sense gaire importància, m’ha sorprès la puntuació obtinguda per Quatre germanes, de Jetta Carleton. Pel record que tinc de la sessió i dels comentaris que es van fer, em semblava que la nota hauria de ser més alta, conservant la tercera posició després d’Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor, però amb més diferència respecte la quarta posició que ocupa A sang freda, de Truman Capote.

Doncs fins aquí el 2013, amb això sí que el donem per tancat definitivament. Què us ha semblat a vosaltres el rànquing? Coincideix amb el vostre rànquing particular? Què us ha sorprès?

I, un cop tancat el 2013, toca presentar les nostres lectures per al 2014. Les tindreu sempre disponibles a la pàgina Lectures 2014, però us en faig també cinc cèntims aquí.

A l’hora de fer la tria, després d’una primera selecció realitzada des de la Biblioteca i de recollir les opinions, interessos i recomanacions dels participants del Club, sempre intentem que la selecció sigui tan equilibrada com sigui possible pel que fa a temes i procedències dels autors. Amb això esperem haver elaborat una tria prou interessant i enriquidora com per a tenir-vos “enganxats” al Club durant tot el 2014.

Com veieu, continuem amb la idea de fer, com a mínim, un autor català “clàssic” (Jesús Moncada) i un altre de més contemporani (Mònica Batet) perquè alguns anys ens havíem adonat que, sense voler-ho, acabàvem llegint molt poca literatura catalana i creiem que cal conèixer els autors que tenim més a prop. Amb la mateixa idea, intentem també no oblidar-nos de la literatura en llengua castellana i aquest any ens hem decidit per una obra de Juan Marsé.

En realitat, aquest any hi ha un tercer autor català, el Miquel Esteve, tot i que la tria de la seva novel·la va venir marcada pel seu gènere. Havíem rebut alguna petició de fer literatura eròtica i… per què no?? No ho hem fet mai i aquest any ens estrenarem!! Pel que fa als gèneres, també s’havia parlat de llegir alguna biografia, cosa que va determinar la tria de l’obra de Juan Antonio Vallejo-Nágera, i també hem decidit continuar amb el bon costum de llegir un còmic a l’any.

Si a això li sumem algunes recomanacions recollides del blog de la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset (que ens acostumen a funcionar prou bé!! :p Quatre germanes, per exemple, va ser una de les seves recomanacions), ja gairebé teníem la tria feta!!

Què us sembla a vosaltres la nostra selecció per al 2014? Us animeu a acompanyar-nos?