L’última trobada del 2013

Aix… que feia molts dies que teníem abandonat el blog del Club de Lectura i ara se’m va acumulant la feina!! Em sap greu però em sembla que hauré de fer una entrada rapideta per a poder passar a altres temes i explicar-vos quines lectures ens esperen pel 2014 i la primera sessió de l’any.

Anem per feina i comencem per explicar quina va ser l’última novel·la del 2013. Per acabar l’any, vam descobrir l’autora irlandesa Anne Enright i la seva novel·la La Trobada, amb la qual va guanyar el premi més prestigiós de les lletres britàniques, el Man Booker. Tot i això, es tracta d’una autora poc coneguda al nostre país i, de fet, fins que va ser guardonada amb el Man Booker també ho era al seu propi país.

La trama de la novel·la gira al voltant d’una trobada familiar (que no es produirà fins al final) provocada per la sobtada mort d’un dels dotze germans d’aquesta gran família irlandesa: el Liam. Tot i això, la veritable protagonista de la novel·la és la Veronica, la germana més propera al Liam i la veu que ens acompanyarà durant tot el relat. Serà ella qui ens explicarà la història peculiar i personal de la seva família, remuntant-se tres generacions enrere, per a trobar sentit a la mort del seu germà (aviat descobrirem que s’ha suïcidat) i al seu propi estat de confusió.

Si passem a la nostra lectura i a les nostres impressions de la novel·la, hem de dir que no va ser una lectura fàcil i que es tracta d’un llibre que requereix paciència. El lector es troba davant d’un text amb una estructura bastant caòtica, amb salts cap endavant i endarrere en el temps i amb episodis o situacions que s’expliquen només a mitges. Això crea una sensació de confusió, de no saber què estàs llegint, que pot dificultar força la lectura.

Un altre dels aspectes que vam comentar va ser l’ús d’un llenguatge molt “sexualitzat”. Les referències sexuals durant tot el text són constants i criden molt l’atenció perquè no apareixen d’una manera natural sinó que sovint desentonen bastant en el context en el qual s’expressen, per la seva cruesa o perquè de cap manera les esperaries allà on són.

No estem creant massa bones expectatives, oi? :p Doncs no és la meva intenció! Sí que és veritat que no ha estat dels llibres que més han agradat del 2013 però també cal dir que, mentre l’opinió generalitzada era força negativa abans de començar la sessió del Club, molts van valorar més positivament la novel·la després de comentar-la entre tots. Ja ho hem dit que no és una lectura fàcil però cal tenir paciència i arribar al final de la novel·la per a trobar-li tot el sentit. És llavors quan ho acabes lligant tot. Perquè tot té la seva explicació: des dels episodis foscos que vas descobrint i completant poc a poc, fins la cruesa del llenguatge o l’escriptura confusa i caòtica, com els propis pensaments de la Veronica.

Si voleu ampliar informació sobre el llibre i l’autora, aquí us deixem la guia que vam preparar per a la sessió del Club i la puntuació mitjana dels lectors del nostre Club de Lectura:

Guía de lectura de La Trobada, d'Anne EnrightValoració mitjana del Club de Lectura: 6,22