5 clubs de lectura virtuals que no coneixies (o sí)

“Perquè és molt trist haver disfrutat molt d’un llibre i no tenir ningú amb qui comentar-lo.”
Óscar Carreño, tècnic de cultura

Crec que pràcticament tothom té una idea més o menys clara de què és un club de lectura: un grup de persones que es troben periòdicament per a comentar el mateix llibre.

Els que formem part d’algun, també som molt conscients dels beneficis que ens aporten: conèixer gent amb qui compartim interessos, descobrir nous autors i gèneres, compartir i debatre impressions sobre les nostres lectures, descobrir nous plantejaments i punts de vista i, també, xerrar, passar una bona estona, aprendre, riure, enyorar-nos, plorar, il·lusionar-nos, gaudir, entendrir-nos, sorprendre’ns… En definitiva, emocionar-nos!

Però, què passa quan no podem coincidir en espai i (sobretot) en temps amb els clubs de lectura del nostre voltant? A internet, cada cop hi ha més fòrums, xarxes socials, blogs i plataformes web dedicades a la lectura i la literatura. Així que no ha de ser difícil.

Per començar, és molt possible que el club de lectura de la nostra biblioteca més propera tingui un blog, una pàgina de Facebook o alguna altra eina similar que ens permeti participar-hi sense assistir a les trobades presencials. De fet, l’origen d’aquest blog va ser en bona part per aquest motiu. Al nostre Club tenim uns quants participants que, tot i no poder assistir a les sessions, són seguidors fidels de les nostres lectures (aprofito per animar-los a participar amb els seus comentaris… i també als que veniu a les sessions!!) 💡 😉

A banda d’aquests clubs de lectura tradicionals (o presencials) que fan ús d’eines virtuals, avui us volia parlar dels clubs de lectura virtuals. Entenent com a tals aquells que no tenen cap equivalent presencial i la participació als quals es realitza únicament a través d’Internet.

I és que…
Els clubs de lectura virtuals són un gran invent. S’hi pot apuntar TOTHOM que ho desitgi. Només cal fer-se seguidor del club i ja està. I és tan fàcil com fer clic aquí. A partir d’aquí es pot comentar la lectura des de casa, o des d’on us vingui de gust connectar-vos”
Anna Manso, Criatures (Ara)

Així que, entrem en matèria i anem a veure els 5 clubs de lectura virtuals que no coneixíeu (o sí)  Ja m’ho fareu saber!

  • Clubs de lectura del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. Comencem amb un referent proper amb propostes molt interessants. El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat va enjegar fa un parell d’anys la creació de clubs de lectura virtuals sobre temes concrets. La plataforma emprada és ReadGroups i els acostumen a conduir especialistes en el tema amb certa projecció mediàtica. Algunes de les propostes que m’han semblat més interessants són:
    • Lectors en sèrie. Coordinat per l’Àlex Gutiérrez, cap de la secció de “Mèdia” del Diari ARA. Però… un club de lectura amb les sèries com a protagonistes? Doncs sí, aquest club ens proposa “un recorregut pel món de la ficció televisiva amb una durada d’un any, durant el qual s’aniran proposant llibres que permetin aprofundir més en el món que retraten les sèries.”
    • Llibre de família. Coordinat per l’Anna Manso, autora de literatura infantil i juvenil i de la columna “La pitjor mare del món” del Diari ARA, “amb l’objectiu de fomentar el diàleg entre els pares i mares perquè, gaudint de la lectura, reforcin la seva participació en l’educació dels infants i adolescents.”
    • Ramon Llull. Perquè en l’Any Llull calia fer un club de lectura dedicat a aquesta figura cabdal de la cultura catalana (i europea!).
    • I només esmento aquests temes com a exemple, però n’hi ha (o n’hi ha hagut) més i de molt diversos àmbits: ciència, música, pensament, traduccions, sobre el món dels llibres… Els grups es van activant i desactivant o sigui que val la pena mantenir-se al dia de les seves propostes. I, tot i que he de reconèixer que no he participat activament a cap, he accedit als comentaris i continguts d’un parell d’ells i valen molt la pena.
  • Lectures compartides del Quellegeixes.cat. L’antiga plataforma Llibresperllegir.cat s’integra ara en aquesta comunitat de lectors. A banda de les lectures conduïdes per un especialista i proposades des de l’organització, permet la possibilitat que cada lector (“quellegista”) proposi lectures a la resta de “quellegistes” per tal de fer una lectura compartida.
  • QueLibroLeo.com. Club de lectura gestionat a través d’una pàgina de Facebook. Proposa la lectura de novel·la contemporània de tots els gèneres (moltes les hem llegit també al nostre Club).  És bastant actiu i tant el conductor com els participants proporcionen informació per a complementar la lectura.

Com veureu, no és una tria massa àmplia. I és que, de fet, tampoc no n’he trobat gaires més d’interessants i que siguin mínimament actius. També he de dir que només he tingut en compte clubs de lectura sense lligam a cap biblioteca, llibreria o editorial concretes; que permetin la participació gratuïta i lliure (sense dependre d’invitacions de tercers o similars) i que comptin amb algun tipus de coordinació que fomenti el debat. És a dir, no he tingut en compte xarxes socials o comunitats de lectors (del tipus Entrelectores, Lecturalia, Anobii, Goodreads, Librarything, …) on els lectors poden introduir els seus comentaris però que no necessàriament impliquen cap tipus de debat o intercanvi d’opinions. (Tot i que es tracta també de plataformes interessants… Si voleu, un altre dia en parlem, perquè ofereixen eines interessants per a mantenir un registre de les nostres lectures).

Per una anàlisi més profunda del component social de la lectura i de com això es reflecteix a la xarxa, podeu veure aquest reportatge de l’antic magazine televisiu La Xarxa Tendències sobre cultura, pensament i tecnologia:

Per cert, sembla que s’estan posant de moda els clubs de lectura creats i conduïts per famosos… Un que s’ha comentat molt aquests últims dies és el club de lectura feminista de l’actriu Emma Watson (l’Hermione Granger de les pel·lícules de Harry Potter). A veure si l’exemple arriba a casa nostra… o no cal?

Anuncis

Una mica tard però… adéu al 2013 i benvingut 2014!!

Doncs sí, una mica tard, però abans d’explicar-vos les nostres impressions sobre les primeres lectures del 2014 (sí, encara ho tinc pendent!! :S) m’agradaria fer un petit repàs de les lectures de l’últim any i una breu presentació de què tenim preparat per al 2014.

Si fem un repàs cronològic a les lectures del 2013 veiem que, per pura casualitat, vam començar i acabar l’any amb històries familiars. En dos contextos i dues expressions molt diferents, però sempre amb famílies com a protagonistes. Entremig, una tria prou variada com per a incloure un còmic, literatura fantàstica, humor, una novel·la de “no-ficció” i una aproximació històrica a l’Alemanya d’entreguerres i dels inicis de la 2a Guerra Mundial, entre altres gèneres i històries.

Si us refieu del nostre criteri, i voleu saber com ha quedat el rànquing del Club de Lectura de Constantí de les lectures del 2013… Començarem dient que la nota mitjana de totes les lectures ha estat un 7. En la línia de la mitjana dels últims anys, però tirant una mica a la baixa. Potser perquè últimament alguns dels nostres lectors són bastant més crítics :p Així és com ha quedat el nostre rànquing ordenat per la nota mitjana que ha aconseguit cada lectura.

No em pararé a comentar lectura per lectura perquè podeu consultar les entrades específiques de cada sessió, però sí que m’agradaria fer un parell de comentaris completament personals. A veure què en penseu vosaltres… D’una banda, m’ha sorprès molt i molt agradablement que sigui Pere Calders i les seves Cròniques de la veritat oculta el llibre que ocupi la primera posició amb un 8,35. Quan fem la programació de l’any sempre hi ha algun llibre que el triem perquè considerem que pot ser molt bona lectura pel Club però… que potser esperem que costi més de llegir o no agradi tant. Quan vaig tancar la programació del 2013 pensava que les Cròniques de la veritat oculta seria un d’aquests llibres. Era un clàssic de la literatura catalana, cosa que ens assegurava la qualitat literària, però els clàssics a vegades també fan una mica de respecte. No sempre són els llibres que donen més “joc” al Club de Lectura i, en algunes ocasions, són llibres que poden demanar més esforços per part dels lectors. A més, es tractava d’una recopilació de contes, que mai han tingut massa èxit al nostre Club. Tot i això, va ser un èxit total!!!

I ja que he parlat de l’obra que encapçala el nostre rànquing particular, també m’agradaria fer-ho de la que el tanca: Aquells cels, de Bernardo Atxaga. Personalment, em va saber molt greu la tria d’aquest títol en concret. Feia molt de temps que tenia ganes de llegir alguna cosa del Bernardo Atxaga al Club de Lectura. Crec que es tracta d’un autor que cal llegir i conèixer, que val molt la pena i que pot oferir un punt de vista interessant sobre la història passada i present del País Basc, però… he de reconèixer que no vaig triar el títol més adient. En comptes de decidir-me per una de les seves obres més reconegudes, em vaig decantar per una obra menor i més centrada en el tema concret del terrorisme i no la vaig encertar. I sap greu perquè, moltes vegades, el primer contacte amb un autor determina la relació que després puguis tenir amb la seva obra. I una decepció inicial pot fer que no llegeixis cap altre llibre de l’autor en qüestió. A la sessió del Club vaig insistir molt en què ningú es deixés portar per la impressió d’aquesta lectura i li donés una altra oportunitat al Bernardo Atxaga. Només espero que, qui no hagi llegit res seu, ho tingui en compte i em faci una mica de cas… :p

I ja com a últim comentari sense gaire importància, m’ha sorprès la puntuació obtinguda per Quatre germanes, de Jetta Carleton. Pel record que tinc de la sessió i dels comentaris que es van fer, em semblava que la nota hauria de ser més alta, conservant la tercera posició després d’Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor, però amb més diferència respecte la quarta posició que ocupa A sang freda, de Truman Capote.

Doncs fins aquí el 2013, amb això sí que el donem per tancat definitivament. Què us ha semblat a vosaltres el rànquing? Coincideix amb el vostre rànquing particular? Què us ha sorprès?

I, un cop tancat el 2013, toca presentar les nostres lectures per al 2014. Les tindreu sempre disponibles a la pàgina Lectures 2014, però us en faig també cinc cèntims aquí.

A l’hora de fer la tria, després d’una primera selecció realitzada des de la Biblioteca i de recollir les opinions, interessos i recomanacions dels participants del Club, sempre intentem que la selecció sigui tan equilibrada com sigui possible pel que fa a temes i procedències dels autors. Amb això esperem haver elaborat una tria prou interessant i enriquidora com per a tenir-vos “enganxats” al Club durant tot el 2014.

Com veieu, continuem amb la idea de fer, com a mínim, un autor català “clàssic” (Jesús Moncada) i un altre de més contemporani (Mònica Batet) perquè alguns anys ens havíem adonat que, sense voler-ho, acabàvem llegint molt poca literatura catalana i creiem que cal conèixer els autors que tenim més a prop. Amb la mateixa idea, intentem també no oblidar-nos de la literatura en llengua castellana i aquest any ens hem decidit per una obra de Juan Marsé.

En realitat, aquest any hi ha un tercer autor català, el Miquel Esteve, tot i que la tria de la seva novel·la va venir marcada pel seu gènere. Havíem rebut alguna petició de fer literatura eròtica i… per què no?? No ho hem fet mai i aquest any ens estrenarem!! Pel que fa als gèneres, també s’havia parlat de llegir alguna biografia, cosa que va determinar la tria de l’obra de Juan Antonio Vallejo-Nágera, i també hem decidit continuar amb el bon costum de llegir un còmic a l’any.

Si a això li sumem algunes recomanacions recollides del blog de la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset (que ens acostumen a funcionar prou bé!! :p Quatre germanes, per exemple, va ser una de les seves recomanacions), ja gairebé teníem la tria feta!!

Què us sembla a vosaltres la nostra selecció per al 2014? Us animeu a acompanyar-nos?

Sobre llibres digitals i editorials

Sé que us dec una entrada sobre l’última sessió del Club, amb La Trobada d’Anne Enright com a protagonista, però, per si s’allarga la cosa una mica (esperem que no massa :p) us deixo un reportatge molt interessant que vaig enganxar l’altre dia per casualitat a la tele.

És del Valor afegit de dimecres passat i ens parla de les diferències d’implantació del format digital en els llibres als Estats Units (un de cada quatre llibres), Europa (només un 5 per cent) i Espanya (encara menys). A banda d’això, i allò que personalment he trobat més interessant, planteja també la situació actual del món editorial amb “una concentració d’empreses i segells que genera autèntics gegants” al costat de petites editorials, amb projectes editorials molt atractius però amb la dificultat d’haver de competir amb aquests “gegants”.

Des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya fa un parell d’anys que s’ha iniciat el “Projecte 10×10”, que consisteix en l’organització de trobades d’editors i bibliotecaris. Això ens està permetent conèixer de primera mà la feina que fan moltes d’aquestes petites editorials a les quals, per raons evidents, costa més conèixer. I us asseguro que val mooolt la pena seguir les novetats i publicacions de moltes d’elles, amb línies editorials molt sòlides i treballades i amb uns criteris molt acurats de selecció de les obres que publiquen.

Per si voleu fer una ullada, us deixo algunes de les que ens han presentat i que m’han semblant més interessants (potser podríem programar alguns dels seus llibres per a les lectures del 2014? :p). Aviso que es tracta d’una tria totalment subjectiva (segur que em deixo moltes editorials tant o més interessants que aquestes) i que esmento només editorials que publiquen novel·la. Aquí van, doncs, uns quants noms i enllaços: Libros del Asteroide (d’aquesta editorial ja hem llegit al Club, i amb molt d’èxit, Quatre germanes), Raig Verd Editorial, Edicions del Periscopi o Club Editor, la directora del qual podeu veure i escoltar al reportatge que us comento.

Espero que us agradi el reportatge. Ja direu què us ha semblat… :p

ValorAfegit

Recomanacions d’estiu

Hola a tots!

Aquesta és la llista de llibres que heu recomanat:

  • Assumpció: Pedra de tartera, de Maria Barbal. Una novel·la on descriu la duresa de la vida d’una dona en el món rural del Pallars. “Jo tinc molts lligams en aquesta comarca, potser és per això que em va agradar molt”.
  • Francesc: “Jo m’he convertit en un lector dels llibres de Murakami i us recomano 1Q84 i Tòquio Blues.
  • Mª Rosa Faixa: L’amic retrobat, “si us agrada el tema jueus-alemanys us el recomano”.
  • Ángeles: per a qui els va agradar El metge, ens recomana El último judío, de Noah Gordon.
  • Anna Maria: opta per Isabel, la Reinade Ángeles Irisarri.
  • Carme: El silencio de los claustrosde l’Alícia Giménez Barlett. “En té molts però aquest és enganxador, novel·la policíaca on es barregen grans dosi d’humor d’aquesta senyora amb el comissari Garzón i Petra Delicado. De final inesperat i molt distret (és una llàstima que aquesta senyora sigui més coneguda fora d’Espanya que aquí, a Itàlia es desviuen per ella).”
  • Vanessa: ens recomana de l’Ian McEwan les novel·les: Expiació, “que potser ja coneixereu per la pel·lícula que es va fer el 2007 tot i que… no us perdeu el llibre!!”, i A la platja de Chesil. “M’agrada molt el tractament que fa dels personatges i la manera d’expressar les seves interioritats i sentiments”.
  • Pilar: ens recomana tres lectures, El Senyor dels anells  de J. R. Tolkien, Orgull i prejudici de Jane Austen (aquest any s’acompleixen 200 de la seva publicació) i Paula d’Isabel Allende.
  • Luis: del Jesús Carrasco, Intemperie i de Javier Sierra, El maestro del Prado y las pinturas profèticas.
  • Lluís: (tot i ser de temàtiques ben diverses, sens dubte, la raó per la qual els recomano, és el fet de no poder deixar-los una vegada has començat les primeres pàgines). La reina de los condenados, d’Anne Rice; La isla de las tres sirenas, d’Irving Wallace (un d’aquells llibres que de sobte et trobes per casa i que t’absorbeix sense que ho esperis, per a mi molt recomanable); Beau Geste de P. C. Wren; El Peregrino de Jesús Torbado; Las ratas de Miguel Delibes; Caballo de Troya de J. J. Benítez (sobretot els dos o tres primers); i per últim la sèrie d’Isaac Asimov: Fundación, Fundación e Imperio i Imperio (crec que anaven en aquest ordre).

Espero que trobeu el o els que us puguin fer gaudir de bones estones de lectura aquest estiu.

Ens veiem!

El Club de Lectura de Constantí… estrena bloc!!

Doncs sí, ja feia temps que ens rondava pel cap això de fer un bloc pel Club de Lectura… Al principi simplement com una manera més de comunicar-nos entre nosaltres i, potser, de conèixer més gent a través d’aquest nou mitjà. Però ara podríem dir que s’havia convertit en una necessitat. Per causes diverses, hi ha alguns de vosaltres que no podeu assistir a les nostres sessions mensuals. Tot i això, cal reconèixer la vostra fidelitat a l’hora de venir a buscar els llibres i llegir-los. Necessitàvem, doncs, d’un espai on poder compartir les nostres impressions al voltant de les lectures quan no ho podem fer en persona a les sessions del Club. I si de pas coneixem algú nou que es vulgui apuntar als nostres comentaris a través d’aquest bloc, doncs millor que millor.

Per ara ja podeu consultar totes les lectures programades per aquest any a la pestanya Lectures 2013. Feu un repàs de les dates proposades perquè no sempre coincideix amb l’últim dimecres de mes. Si veieu cap problema per assistir a qualsevol de les sessions, feu-m’ho saber i mirem de buscar data alternativa. També és veritat que potser trobeu a faltar alguna cosa: amb un 2013 dedicat a l'”Any Espriu”, no estaria bé llegir alguna cosa seva? La M. Rosa m’ho va comentar de seguida :p La veritat és que jo també hi havia pensat, però com que ja teníem programat un clàssic de la literatura catalana des de feia temps (el Pere Calders, per l’exposició “Escriure en temps difícils” que fins el 23 de febrer podeu visitar a la Biblioteca) vaig pensar que potser era “massa”… Com a solució alternativa, què us semblaria alternar lectures d’alguns del contes d’Espriu (o fins i tot algun poema, que és un gènere que encara no hem experimentat al Club de Lectura). Us agrada la proposta? I, ja que hi som… Teniu cap títol concret de conte o poema de Salvador Espriu a proposar?

I, per cert, una altra cosa que us volia comentar (gent del Club!!) és que m’agradaria que tots fóssim autors d’aquest bloc i que tothom pogués crear les entrades que vulgui, ja sigui en relació a les sessions del Club, amb informació o suggeriments relacionats amb la lectura de cada mes, amb recomanacions d’altres lectures o amb qualsevol altre cosa que se’ns pugui acudir relacionada amb el fet de LLEGIR. Una de les principals característiques de la web 2.0 és el canvi continu, així que vés a saber quina forma acaba prenent tot això, però… què en penseu? Us animaríeu? Si algú necessita ajuda per fer-ho, no patiu que això ho solucionem ràpid.