Perquè Roald Dahl NO és només per a nens i nenes…

dahl

No podíem desaprofitar la celebració del centenari del naixement de Roald Dahl com a excusa perfecta per a llegir-lo al nostre Club de Lectura.

Perquè sí, perquè som uns grans fans de Roald Dahl i perquè, tot i tractar-se d’un dels autors de literatura infantil i juvenil més coneguts (i reconeguts… Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, Les bruixes, etc.), creiem que la seva faceta com a  autor de contes per a adults està molt oblidada. I això s’ha d’acabar! 😀

Al nostre Club vam triar una selecció de contes curteta: Intercanvi de parelles i altres contes, que inclou els següents relats (per ordre del que menys al que més va agradar al Club):

  • El Gran Gramatitzador Automàtic (1954). Una genial paròdia del món dels editors i escriptors. Segurament el que menys va agradar perquè tot i que, com la resta, ridiculitza alguna de les passions (o debilitats) humanes, ho fa a través de la crítica d’un món que Roald Dahl devia conéixer a la perfecció però que per a nosaltres pot resultar una mica llunyà.
  • L’Home del Sud (1954). El més macabre de tots els contes d’aquest recull. A molts, la història ens va recordar l’episodi homònim de la sèrie “Alfred Hitchcock presenta…”  Jo només recordava la versió antiga, de 1960 i amb Steve McQueen, però també n’hi ha una altra del 1985. Pel que fa a l’escena de la pel·lícula “Four rooms” de Quentin Tarantino, va ser la Gemma qui va veure el paral·lelisme.
  • Intercanvi de parelles (1974). Què pots fer si t’agrada la dona del teu veí, però ella és totalment fidel al seu marit? Aquest conte us donarà la resposta. Però aneu amb compte… els nostres desitjos es poden convertir en un malson! 😉
  • Espatlla de xai (1954). Imagineu quin ús inesperat se li pot donar a una espatlla de xai? Us deixo també la versió que va fer Alfred Hitchcock el 1958 i una altra del 1979 que pertany a la sèrie “Històries imprevistes”,  emesa durant els primers anys de TV3.  I, tal i com ens va fer adonar l’Anna, que no us estranyi si us recorda a certa pel·lícula de Pedro Almodóvar… sabeu quina?

Però és que, a banda d’això, vam tenir la gran sort d’escoltar tres contes més gràcies a l’esplèndida sessió de contes per a adults (en “vivo y en directo!!”) de la Rosana Andreu: “La pell”, “Camí del cel” i “La senyora Bixby i l’abric del coronel”.

La Rosana, bibliotecària de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils, és tota una experta en la figura de Roald Dahl i una de les responsables del superprograma d’activitats EmbaDAHLits (per cert… ❤ genial, el nom triat!!). Així que va aprofitar per explicar-nos alguns detalls de la vida de l’autor gal·lès: orfe de pare als tres anys, el seu pas per internats dels que va guardar un amarg record, la seva feina a l’Àfrica i després com a pilot durant la Segona Guerra Mundial i alguns moments difícils de la seva vida (mort d’una filla, accident d’un fill amb seqüeles importants, aneurisma de la seva dona…). També ens va recomanar la lectura de les seves obres autobiogràfiques:

  • El nen (1984), sobre les experiències de la seva infància i adolescència.
  • Sol pel món (1986),  continuació de l’anterior, ens narra les seves vivències a l’Àfrica i els seus anys com a pilot durant la Segona Guerra Mundial.
  • Mi año (1993), un viatge autobiogràfic que ens explica un any de la vida de l’autor a través dels canvis de la natura que l’envolta.

Però si voleu una aproximació més breu a la seva biografia, us recomano aquest recorregut per la vida de l’autor a través d’imatges d’algunes adaptacions cinematogràfiques de les seves obres:

O alguna de les següents lectures:

I… com va anar la sessió del Club de Lectura? Doncs la lectura molt bé, va agradar moltíssim; però a l’hora de comentar-la, la veritat és que vam acabar aviat. Ja ens passa. Les sessions de novel·les que agraden molt (i a tothom) són sempre les més curtes. Perquè tots coincidim tant amb les nostres valoracions, que els comentaris acaben ràpid. Haurem d’inventar-nos alguna cosa per donar peu a més comentaris quan tots coincidim!! 😄

Tothom va destacar l’humor, la prosa àgil i els finals sorprenents (imprevistos) que et deixen amb un somriure murri. Cal tenir en compte, però, que una de les històries (“Home del Sud”) no és tan “amable” com la resta de la nostra selecció i que Dahl va escriure més relats que segueixen aquesta línia més macabra o morbosa.

Per tal de completar les impressions sobre l’obra de Roald Dahl, us deixo alguns comentaris que coincideixen força amb les impressions que vam compartir a la nostra sessió:

Su prosa directa y sencilla, sus personajes repletos de vida y su inventiva desbordante continúan seduciendo. Su mundo no es luminoso y optimista, sino cruel y grotesco, pero con grandes dosis de humor e inconformismo.

Rafael Narbona. El Cultural

“es caracteritzen per la seva diversitat, pel seu enginy i, per damunt de tot, per la traça que té de mantenir l’enjòlit, per anar preparant, amb una minuciositat pròpia de qui teixeix una teranyina, la sorpresa final que ens espera a la darrera línia; una darrera línia que, en la majoria de les ocasions, ens deixarà amb la boca oberta.”

Xavier Serrahima. Ara Cultura

“hay humor y crítica a la sociedad contemporánea. Junto a la magia y la fantasía, en sus libros aparece también la maldad y otros defectos del ser humano.”

Biografías y Vida

 

Hem vist ja algunes adaptacions cinematogràfiques dels contes de Roald Dahl, però si voleu aprofundir en aquest tema, us recomano els següents enllaços:

M’estic allargant massa 🙄 … però no he pogut resistir la temptació de compartir amb vosaltres unes quantes curiositats que he anat trobant per la xarxa:

  • L’abecederi de Roald Dahl de la Revista Cavall Fort. Amb il·lustracions d’Òscar Julve i textos de Teresa Duran.

abecedari dahl

El nostre recorregut pel món de Roald Dahl no pot deixar de banda la seva pàgina web oficial. És en anglès. Però teniu hores d’entreteniment assegurat amb informació, fotografies, il·lustracions, activitats i jocs sobre la seva vida, els seus personatges i la seva obra. Fins i tot podreu comprar llibres i molts altres productes de merchandising (làmines amb il·lustracions, calendaris, bosses, tasses, samarretes, jocs… i un llarg etcètera que farà les delícies dels superfans de Dahl) o fer una donació a través del Roald Dahl’s Marvellous Children’s Charity.

I, per acabar, com que molts us vau quedar amb ganes de més Dahl, un parell de bibliografies (amb totes les seves obres en català i en castellà) per tal que pugueu triar i remenar noves lectures. Perquè…

“llegir Roald Dahl és, sens dubte, una de les millors maneres de passar una molt bona estona, i, ensems, d’adonar-se que, sense llibres, les nostres vides serien (més) ensopides i limitades.”

Xavier Serrahima. Ara Cultura

I ara què? Llegim Espriu?

2013_05Mai_Espriu

Durant les dues últimes setmanes heu pogut visitar a la biblioteca l’exposició creada per la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques amb motiu dels 100 anys del naixement de Salvador Espriu: Espriu. Forma guardada.

Els seus poemes són els protagonistes de la instal·lació i s’organitzen en dos temes cabdals de la seva obra: ceguesa i silenci. L’exposició pren forma a partir d’una columna amb dues calaixeres que el visitant pot anar obrint per a trobar poemes, textos i imatges relacionats amb aquests dos temes.

El fet d’obrir i tancar calaixos et remet a l’armari rober on, segons ens explica l’exposició, Espriu tenia el seus atuells personals i també un fitxer on guardava citacions, pensaments o versos dels llibres que, a mesura que els havia llegit, anava donant o regalant. Si sou curiosos, podeu consultar aquest fitxer que actualment es troba digitalitzat a la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. A veure si trobeu la famosa poesia d’un altre escriptor català que aplega en un mateix poema la ceguesa i el silenci… :p

 

Així doncs, en paraules dels comissaris de l’exposició, Jordi Cerdà i Víctor Martinez-Gil, “us convidem a obrir els calaixos. A través de la polidesa del vidre, de les fitxes i de les imatges, feu camí pels versos d’Espriu”.

I… ara què? Comencem a llegir alguna cosa de Salvador Espriu? Què us atreu més? Prosa o poesia? I… algú té alguna proposta concreta?

Vinga!! Un munt de preguntes que esperen les seves respostes. Qui s’atreveix? :p

I… vam anar al teatre!! Adreça desconeguda, amb Lluís Homar i Eduard Fernàndez

adreça_desconeguda_teatre

Doncs sí, el passat 20 d’abril vam tenir la sort de poder veure la representació teatral d’una lectura molt recent per al nostre Club: Adreça desconeguda. I més sort encara vam tenir amb els actors que vam poder veure sobre l’escenari: el Lluís Homar i l’Eduard Fernàndez.

Us deixo amb la crònica que ha fet el Luis… (Moltes gràcies, Luis!!!)

“Adreça Desconeguda, obra teatral basada en el relato homónimo de Kathrine Taylor.

Solo con ver el cartel, Lluís Homar y Eduard Fernández, invita a asistir a la representación. La dirección de Homar sobre el texto de Taylor, que ya había comentado antes cuando lo abordamos en el club de lectura, es compleja debido a la adaptación de un texto tan pequeño y solo con conversaciones entre dos personas (por correspondencia), hace que con escueto decorado haya que basarse más en la interpretación de dos buenos actores que en otros recursos del teatro.

También desaparece el apoyo de una música incidental, algo muy recomendable para la acentuación de las diferentes fases de la misma. Recordemos que muchos grandes compositores de la historia (Schubert, Beethoven, Grieg, Prokofiev, Falla…) realizaron lo que a posteriori resutaron ser grandes partituras, que muchas veces a la larga, acabaron desplazando a los mismos textos (algunos por su bajo nivel literario, como en el caso de “Rosamunda” de Schubert) y se siguen interpretando en solitario actualmente en conciertos.

Homar está soberbio y Fernández en algunas fases resulta transcendental. Máxima sencillez escénica, minimalista, el uso de unas butacas de diseño y un marco de luz que empieza por iluminar a los protagonistas desde la altura y que poco a poco, de manera casi imperceptible, desciende por debajo de sus cabezas sumiéndolos en una imparable oscuridad.

Era el cumpleñas de Homar, así que una aclamación del público sucedió en honor a nuestro gran actor. Que mejor día para cumplir años, para un actor, que sobre un escenario…

Muy recomendable, con interpretaciones a lo largo de una gira por todo el Estado.”