Intemperie

A contrarellotge i sense estendre’m massa perquè si no es farà l’hora de la sessió i jo encara estaré retocant aquesta entrada, us deixo una petita presentació i uns quants enllaços amb informació sobre Intemperie i el seu autor, Jesús Carrasco. I sí, sé que encara tenim pendent el resum de la sessió de Cançó de bressol, de Chuck Palahniuk. Espero poder posar-me al dia en breu.. 😕

Fotografia extreta de l'entrevista realitzada per Antonio Fontana per l'<a title="Entrevista. Jesús Carrasco. "Intemperie es un western ibérico""

Fotografia extreta de l’entrevista realitzada per Antonio Fontana per l’ABC

Ens trobem davant d’una opera prima que va ser tot un fenomen quan es va publicar el 2013. De fet, resulta estrany que editors de 13 països publiquin simultàniament la primera obra d’un autor… O trobar referències com

“Un debut literario con alma de clásico. La riqueza de Miguel Delibes y la fuerza de Cormac McCarthy fundidas en una voz propia.”

Planeta de Libros

“Basta abrir el libro al azar y leer lo que pille el ojo para darse cuenta de que la novela de Carrasco logra la excelencia.”

Fernando Aramburu

A banda d’això, va ser triat com a llibre de l’any pels llibreters madrilenys. El jurat celebrava l’aparició de

“una voz nueva en el panorama literario español, que es a la vez clásica y moderna; una voz que, con un lenguaje intenso y poderoso, se inscribe en la mejor tradición narrativa de nuestro idioma.”

I no només a Madrid, a Holanda va aconseguir la mateixa distinció i La Vanguardia el destacava també com el llibre més recomanable del 2013.

Pel que fa a l’argument, no pot ser més senzill: Un nen que fuig, no sabem de què, i que acaba creuant-se amb un pastor de cabres que l’acull i l’ajuda en la seva fugida.

Anem ara amb els enllaços d’interès. Entre la gran quantitat d’informació que trobareu a la xarxa, he volgut destacar…

  • Unes quantes entrevistes a l’autor a La Vanguardia, l’ABCEl PaísRevista de LetrasMicro-revista, All Magazine eldiario.es. Aquesta última m’ha semblat curiosa perquè, entre altres temes, parla de biblioteques i de lectures d’adolescència (entre les quals hi ha La plaça del diamant!!).
  • Un fòrum de l’FNAC on Jesús Carrasco respon preguntes dels lectors.
  • Un parell de ressenyes de la novel·la: la de Pepe Rodríguez a elplacerdelalectura.com i la de Ricardo Senabre a El Cultural.
  • Un complet anàlisi de l’obra al bloc Las bizarrías de Belisa.
  • I com que sempre s’agraeix veure els escriptors de carn i ossos, podeu veure l’entrevista que li va fer Óscar López al programa de RTVE Página 2 i aquí sota us deixo un altre vídeo amb l’entrevista que li van fer a la Feria del Libro de Madrid del 2014.

 

I acabem amb un parell de regalets 😉

  1. Tot i que en cap moment d’Intemperie s’especifica el temps ni l’espai en els quals transcorre l’acció, segur que tothom s’imagina l’escenari de la novel·la situant-lo a algun lloc concret de la Península Ibèrica. Si us sóc sincera, jo em vaig deixar guiar pel fet que l’autor hagués nascut a Badajoz i visqués a Sevilla. Però estava equivocada. Aquí teniu una pista (molt explícita) sobre la situació geogràfica d’Intemperie i un reportatge amb fotografies dels paisatges que van inspirar Jesús Carrasco.
  2. Com que es tracta d’una novel·la que va agradar tant al nostre Club de Lectura, m’ha fet molta gràcia trobar unes paraules de Jesús Carrasco parlant de La carretera, de Cormac McCarthy.

“Espero que la mort m’enganxi llegint La carretera. Cap altre llibre ha aconseguit fer-me plorar.”

Extret d’una ressenya de Josep Lambies al Time Out

 

Advertisements

3 pensaments sobre “Intemperie

  1. Hola a tots,
    Jo, des del principi vaig situar el desenvolupament de la novel·la en l’altiplà castellà, possiblement influenciat per les lectures que he fet de Miguel Delibes.
    M’ha semblat una novel·la molt crua i extrema que descriu molt bé el que és el “pla” amb les seves gents, el seu biosistema i el seu clima que modela a les persones i el paisatge.
    L’extrema duresa del clima fa que la terra sigui gairebé estèril i pobra, per tant les vides de les persones que viuen en aquesta terra ve marcada pel poc que pot donar als quals la treballen.
    Trobo que la novel·la ve a dir-nos que llocs com aquest modelen a les persones cap a un extrem o cap a l’altre depenent de la seva condició i essència humana.
    La naturalesa humana del pastor es reflecteix en el respecte profund a la terra que li aporta els recursos per viure o sobreviure i aquest respecte i honestedat, en la relació, fa que porti una vida en equilibri entre la bellesa i la duresa del seu dia a dia.
    En un entorn així no caben les paraules, si no l’observació i sentir el que transmet la terra… de fet el primer diàleg de la novel·la no apareix fins a la pàgina 90.
    D’altra banda està el personatge de l’agutzil la condició humana del qual és completament contraria a la del pastor. Un personatge que sense treballar la terra té més que els que la treballen i d’uns valors humans miserables i primitius que es plasmen en la novel·la d’una forma crua plena de maldat i perversió.
    Després està el nen, enmig d’aquests personatges extrems i víctima de la mediocritat i submissió del seu pare i d’un entorn social pobre, rural i submís que li porten a prendre i afrontar decisions extremes de sobre vivència que no li toquen a la seva edat.
    Resumint, és una novel·la que la seva lectura posa a la intempèrie tot i que m’ha fet sentir-me malament, no solament pels personatges si no per la descripció de la pobresa i misèria de la vida del pastor i que solament era suavitzat amb les descripcions que fa del paisatge, dels costums del treball de pastor amb aquest vocabulari tan genuí que ha utilitzat i que m’han recordat a les temporades al camp andalús durant els estius de la meva infantesa.

  2. Jesús Carrasco acaba de cumplir cuarenta años desde que naciera en Badajoz. Actualmente vive en Sevilla, es redactor publicitario e “Intemperie” es su debut literario. Trece países ya se interesaran por su publicación.
    La historia es sencilla. Hallamos a un chico, casi un niño agazapado en un encinar, semienterrado, mientras una partida compuesta por el alguacil, el maestro o otros hombres de la aldea le buscan.
    Nos encontramos ante una magistral novela, de vocabulario extremo, pero que sabe manejar un lenguaje seco, arisco, a veces con un lirismo buscado, todo ello para narrarnos unas escenas duras de la vida real de un niño, que desea escapar de una realidad brusca, con la violencia y la sequía como telones de fondo.
    Con pocos y escuetos personajes (el protagonista, un viejo cabrero, una alguacil y su ayudante…) el autor no desea darnos ni nombres, ni fechas, pero con los pocos datos que nos propone, se puede entreveer que nos encontramos en la España profunda de grandes mesetas, tierras sin horizontes, con escasas poblaciones y mucho espacio entre unas y otras. Todo ello bajo un periodo difícil que puede abarcar desde la Guerra Civil a los años de la Postguerra. Así pues se pueden ver las influencias de un Miguel Delibes, Camilo José Cela o incluso un Ramón J. Sender.
    Pese a ser lineal es un libro redondo, empieza y termina como debe hacerlo un clásico con todos los cabos cerrados y con un horizonte abierto. Las causas de la huída, que se nos dan casi al final, no deja a nadie indiferente. El sabor de boca que deja al final es único. La narración, nos deja los vestigios de un tiempo que no debe de volver a repetirse.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s