Parlem sobre Mary Anne Schwalbe i les lectures compartides amb el seu fill

2015_01Gen_ClubdeLecturaFinalVida_bFa dies que tenia pendent publicar el resum de l’última trobada del Club.

No sé si ho compartireu, però per a mi va ser una sessió curiosa… I per què? Doncs perquè, normalment, amb els comentaris inicials de la sessió et pots fer una idea bastant aproximada de l’opinió general de la lectura (ha agradat molt, ha costat una mica, ha deixat bastant indiferent…) Però amb El Club del final de la teva vida, de Will Schwalbe, em vaig portar una gran sorpresa. Pels comentaris que s’havien anat fent, pensava que el llibre havia agradat moltíssim a tothom però, a l’hora de puntuar la lectura, les opinions van ser molt moderades i, excepte un parell de casos “extrems” (tant en positiu com en negatiu), la lectura va quedar en la franja mitja de puntuacions.

Com a temes més comentats a la nostra tertúlia, caldria destacar en primer lloc la figura de la Mary Anne, la gran protagonista del llibre. Una dona admirable per la força amb què va viure i la serenitat amb què va afrontar la malaltia i la proximitat de la mort. Es va comentar molt l’espiritualitat que traspua tot el relat. Una espiritualitat centrada en la persona de la Mary Anne i que algú va relacionar amb els seus viatges i contactes amb països orientals i, en concret, amb l’espiritualitat budista i la filosofia del naikan (o filosofia de l’agraïment).

Mary Anne al Pakistan

Mary Anne al Pakistan. Foto extreta del New York Social Diary.

Els comentaris sobre la malaltia i la mort o, més aviat, les ganes de viure que transmet, eren també inevitables. Vam comentar que el llibre oferia una visió atípica de la malaltia. Tot i que en cap moment s’estalvien referències a la seva evolució i a les conseqüències físiques que la Mary Anne va patint, ho fa sempre d’una manera molt delicada i respectuosa. Es parla del càncer (i també de la mort) amb realisme i sinceritat, però sense caure en cap moment en el tremendisme. Tot i això, cal tenir en compte que no deixa de ser un tema dur i que les vivències personals de cadascú poden influenciar la manera com ens arriba el text. De fet, una de les lectores del Club va ser incapaç d’acabar la lectura pel fort impacte que li va suposar el tema tractat.

No podíem acabar la sessió sense parlar de les lectures que comparteixen el Will i la seva mare. Moltes eren lectures que coneixíem per haver-les llegit al nostre Club (El caçador d’estels, de Khaled Hosseini; La muntanya màgica, de Thomas Mann; Una lectora poc corrent, d’Allan Bennet; La primera agència de dones detectives, d’Alexander McCall Smith; Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll; L’enginyós senyor Ripley, de Patricia Highsmith i Els homes que no estimaven les dones, d’Stieg Larsson) i altres van despertar la curiositat i les ganes de descobrir-les dels nostres lectors (Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño; Trobada a Samarra, de John O’Hara; En lloc segur, de Wallace Stegner o L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery, per posar alguns exemples). Això sí, un dels “peròs” que es van comentar és que el Will i la Mary Anne no ens han fet grans descobriments pel que fa a nous títols o autors. En primer lloc, perquè moltes de les referències eren d’autors anglosaxons que no s’han traduït al nostre país i que, per tant, difícilment podrem llegir. I, d’altra banda, perquè moltes de les obres comentades i traduïdes al català o al castellà són best-sellers i, per tant, sobradament coneguts.

DSCF8443_b

Alguns dels llibres que la Mary Anne i el Will comenten al seu particular club de lectura

I ja com a últim apunt… Com us comentava al principi d’aquesta entrada, no va ser un llibre especialment ben valorat per la majoria de lectors. A banda de dues lectores entusiastes, la resta vam mostrar una opinió bastant moderada amb la lectura en sí. Es va parlar, sobretot, d’una narrativa una mica repetitiva i, fins i tot, avorrida en alguns fragments. Però, per contra, va ser un d’aquells llibres que donen molt de joc a l’hora de comentar-lo. Tothom va trobar coses interessants. I, una altra cosa curiosa, va ser un llibre que va fer que alguns dels nostres lectors agafessin notes i copiessin alguns fragments. Com a mostra us deixo un parell dels fragments destacats pel Francesc i l’Anna,

Una de les moltes coses que em fascinen dels llibres en paper és la seva materialitat pura. Els llibres electrònics viuen fora de la vista i del pensament. Són tot ànima sense carn, sense textura, sense pes. se’t poden ficar al cap, però no et poden donar un cop al cap. Però el llibres impresos tenen cos, presència.

La mare sempre ens va ensenyar a avaluar les decisions segons la reversibilitat: és a dir, a cobrir-nos les espatlles. Quan no ens podíem decidir entre dues coses, ens suggeria que triéssim aquella que ens permetés canviar de rumb si calia. No el camí menys transitat, sinó el camí amb sortida.

Si voleu escoltar el programa de ràdio que vam dedicar a aquesta lectura, ho podeu fer a la Ràdio a la carta de Constantí Ràdio (97.9FM). És l’arxiu del 5 de febrer del 2015.

Moltes gràcies per llegir-nos i… fins la següent lectura (d’aquí a no res)! Ens agradarà moltíssim que compartiu amb nosaltres les vostres opinions sobre aquest Club del final de la teva vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s