La història de La venedora d’ous

L’entrada d’avui serà una mica estranya. Estranya perquè apareix tard, molt tard, després de dos mesos de descans del Club de Lectura…. (em sap greu! 😕 ) I estranya, sobretot, perquè és la primera vegada que parlo d’una lectura sense haver assistit a la sessió del Club (primera vegada i espero que última!!) Així que… a veure com surt!

Tot i no haver compartit els comentaris de la sessió del Club, sí que m’he informat una mica i puc explicar alguna cosa del que vau comentar (gràcies, Mari!!! 😛 ). En general, m’he quedat amb la idea que el llibre va agradar molt per la manera planera, senzilla i, sobretot, tan humana de tractar un tema tan dur com el de la persecució de jueus durant la 2a Guerra Mundial i per la força i el carisma de la protagonista (i heroïna) de la novel·la, l’Eva.

P1000714b_b

De tots els aspectes que podríem comentar, jo em quedo amb tres que crec que destaquen per sobre de la resta:

  • L’escenari i el temps de la novel·la: l’Alemanya de la 2a Guerra Mundial. Sí, és veritat, es tracta d’un altre llibre sobre la 2a Guerra Mundial, un tema molt explotat (massa i tot) i que, per això mateix, avorreix a molta gent. Per a tots aquests que us faci mandra el tema, podem dir que, en aquest cas, cal valorar una aproximació “novedosa” en el sentit que se’ns explica la història des del punt de vista de camperols de l’Alemanya rural per a qui Hitler i les seves idees quedaven molt lluny. Per cert, em va sorprendre que en cap moment de la novel·la aparegui el seu nom, sempre es parla d’ell indirectament, anomenant-lo el “líder”.

Pel que fa a la gran quantitat de novel·les sobre el nazisme i la 2a Guerra Mundial, estava pensant que el nostre Club de Lectura pot ser un bon exemple!! Us heu fixat que hem llegit ja un bon grapat de llibres sobre el tema? Aquí va la llista (si em deixo algun digueu-m’ho!): Diari de Praga, 1941-1942, de Petr Ginz; La Lladre de llibres, de Markus Zusak; Maus. Relat d’un supervivent, d’Art Spiegel; La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer; Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor i, ara, La Venedora d’ous, de Linda C. Cirino. Tot i la insistència amb el tema, crec que hi ha bastanta varietat dintre de la similitud… no trobeu?

  • La protagonista. Ens permet ser testimonis de com una dona camperola bastant ingènua i innocent (almenys al principi de la novel·la) pren consciència de la crua realitat del seu país. De fet, la trama de la novel·la avança de la mà de l’evolució que fa l’Eva. Com comentava el Francesc al programa de ràdio, una evolució en tots els aspectes de l’ésser humà: el despertar emocional i sentimental a l’amor, el despertar a la realitat i a l’època històrica que viu i el despertar a prendre les seves pròpies decisions sense deixar-se emportar per altres (els seus fills, el seu home, els inspectors…)

Ningú no m’havia demanat mai que em fes una opinió dels jueus. Sabia que a les grans ciutats n’hi vivien, però no sabia què hi feien ni per què hi feien nosa. Sabia que no els volien, però no en sabia el perquè. Per mi era una cosa de les ciutats, igual que els telèfons. Si fos de ciutat ho sabria, però a casa ja en teníem prou amb els nostres problemes. En aquella època passava moltes hores al poble, però allà tampoc no es parlava de res més que de sobreviure, de la manera d’enganyar el departament d’agricultura i del futur. Mai dels jueu.

  • La història d’amor entre l’Eva i el Nathanael, un jueu que fuig de la persecució que pateixen i es refugia al galliner de la granja de l’Eva. Una història d’amor que, tot i les dificultats i la cruesa de la situació en què es desenvolupa, sabem que no hagués estat possible de cap altra manera. El gran dubte que se’ns planteja és: es tracta realment d’amor en el cas del Nathanael? O és simplement agraïment i sentiments fruit de la desesperança?

Jo em deixava portar per la passió, sense reserves. Tinc la sensació que era molt més forta que no pas la seva. Sempre he pensat que ell ho veia més com una manera de pagar un deute, per dir-ho d’alguna manera, que una altra cosa, una mena d’equilibri de forces. Era la manera de tornar-me el favor que em devia.

P1000715b_b

Si hem de trobar alguna pega a la novel·la, al programa de ràdio vau parlar del final, massa curt i massa ràpid. Voldria parlar més d’aquest final, però no vull donar cap pista a qui encara no hagi llegit la novel·la així que… qui vulgui saber alguna cosa més (poca i no estrictament sobre els fets de la novel·la) us trameto al programa de ràdio. I, per a la resta, només direm que es tracta també d’un final diferent al que ens tenen acostumats les novel·les sobre aquesta època.

I jo, a títol personal, encara afegiria una altra petita pega: la veu de la protagonista. Sé que, en general, és un dels aspectes que més va agradar de la lectura; però a mi no em va acabar de convèncer el personatge de l’Eva i la seva evolució. Em va costar molt de creure-me-la. Em resultava difícil imaginar-me una dona de camp, que mai ha sortit de casa seva, expressant-se com ella ho fa i prenent algunes de les decisions que pren. És veritat que a mesura que vas avançant en la lectura ja no t’ho planteges, perquè t'”acostumes” a la manera com l’autora presenta el personatge però, durant els primers capítols, era un aspecte que em grinyolava moltíssim i feia que no em cregués la novel·la. Li va passar a algú més?

Doncs fins aquí hem arribat! Trobareu més comentaris de la novel·la al programa de ràdio que van fer la Mari, la Gemma, l’Ángeles i el Francesc a Constantí Ràdio (el podeu escoltar des de la Ràdio a la carta, arxiu del 26/06/2014) i us convido a fer els vostres comentaris a aquest espai. Ja per acabar, us deixo també la guia que van fer a la Biblioteca per a la sessió.

Guia del Club de LecturaGuia del Club de Lectura

Valoració mitjana del Club de Lectura: 8,3

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s