Una d’humor amb l’irreverent Tom Sharpe i el seu inoblidable Wilt

DSCF6677b

Ja us ho havíem anunciat, l’última sessió del Club de Lectura va estar dedicada a tot un mestre de l’humor: Tom Sharpe i la seva obra més famosa, Wilt, publicada el 1976.

Tot i que no hi comptàvem quan vam programar la lectura a principis d’any, tant l’autor com el seu mític personatge han tornat a ser actualitat aquests darrers mesos per la mort, el juny passat, de Tom Sharpe. Això ha provocat un renovat interès pel coneixement de la seva obra i una mica més i ens obliga a deixar la lectura per a més endavant! Es va fer difícil trobar exemplars disponibles per a tots els participants del Club de Lectura però, finalment, ho vam aconseguir i vam poder mantenir la nostra programació anual.

Normalment no acostumem a parlar gaire dels autors de les obres que comentem i ens centrem més en l’obra pròpiament dita però, aquest cop, crec que és important dedicar unes línies a Tom Sharpe per la inevitable relació que es pot establir entre ell i el seu protagonista més famós: en Henry Wilt. El fet que es tracti d’un dels autors més reconeguts de l’humor britànic ja ens dóna una idea de com serà el seu protagonista. Però és que, a més, certes coincidències biogràfiques i certes anècdotes relacionades amb l’autor, ens fan pensar en un Wilt que podria assemblar-se en molts aspectes al seu creador. El mateix Tom Sharpe ho reconeix amb aquestes paraules:

Henry Wilt soy yo. No en vano he estado dando clases durante muchos años a carniceros 1 o pasteleros 2. Sé lo que significa explicar literatura en una escuela de formación profesional en la que nadie desea leer nada. De mis alumnos aprendí a responder a preguntas absurdas o ridículas. Luego, cuando topé con la polícia surafricana o con la CIA, me fue muy útil estar familiarizado con ese tipo de preguntas.

No us fa pensar això en el Henry Wilt a les seves classes? O en els interrogatoris que ha de “patir” quan la policia l’acusa de l’assassinat de la seva dona? 🙂 Com a nota curiosa de l’autor i que, de fet, crec que no costaria gaire d’imaginar en la figura de Wilt podem dir que, tot i viure a Catalunya durant més de 15 anys, mai va voler aprendre ni català ni castellà…

Si voleu que us comentem alguns aspectes de la novel·la, sense desvetllar gaire detalls de la seva trama, us direm:

  • En primer lloc, que la novel·la que hem llegit és la primera d’un total de cinc títols amb els mateixos protagonistes: en Henry Wilt, professor de literatura a una escola de formació professional, i la seva dona, Eva. Així que els fans del Henry Wilt encara tindran quatre aventures més per gaudir de la seva companyia. Alguns dels participants del Club de Lectura ja han començat amb la segona aventura del Wilt…
  • La trama es compon d’una sèrie de situacions còmiques i personatges inversemblants que ridiculitzen l’estereotip de l'”educada” societat britànica.
  • I potser on nosaltres vam trobar més elements a comentar va ser en l’apartat dels personatges. Ja hem parlat dels paral·lelismes Henry Wilt-Tom Sharpe. Si ens anem fixant ara en la resta de protagonistes i secundaris de la novel·la, ens quedem amb la sensació que ningú no es salva! Tots serveixen com a representants o estereotips de part de la societat britànica i l’autor els “utilitza” sense manies per continuar amb la ridiculització de la societat britànica que comentàvem abans. Amb tota aquesta crítica satírica, el personatge que potser en un principi semblava el més gris i esperpèntic de tots, el mateix Wilt, va transformant-se en un Wilt més sencer, més “crescut” i més carregat de raó a mesura que avança la història.

Al final vam acabar parlant del gènere humorístic en general. Un gènere complicat en la seva versió literària (vam comentar que potser era més fàcil la seva vessant cinematogràfica) i amb una oferta més aviat limitada.

Com a resum final, crec que podem dir que ha estat un llibre que, sense que ningú el consideri una obra mestra, ha agradat força. La gent que potser no ha “connectat” tant amb la lectura han estat els que han reconegut que el gènere humorístic en sí, és un gènere que no els atreu massa i amb el qual no acostumen a connectar gaire.

Com a nota curiosa, la Gemma ens va portar una versió en còmic de la novel·la. Identifiqueu els personatges? Es corresponen amb la imatge que us havíeu creat d’ells? :p

Amb això acabem amb les nostres impressions sobre la lectura de Wilt. Estarem encantats de rebre qualsevol comentari o apreciació d’altres lectores i lectors (pertanyin o no al nostre Club de Lectura), així que… endavant amb els comentaris!! Abans, però, us deixem la guia que vam preparar per a la sessió i la puntuació mitjana que va rebre la novel·la segons el nostre Club de Lectura.

Guia de Lectura de Wilt, de Tom Sharpe

Guia de Lectura de Wilt, de Tom Sharpe

Guia de Lectura de Wilt, de Tom Sharpe

Guia de Lectura de Wilt, de Tom Sharpe

Valoració mitjana del Club de Lectura: 7

Anuncis

Un pensament sobre “Una d’humor amb l’irreverent Tom Sharpe i el seu inoblidable Wilt

  1. “Wilt” es la novela mas famosa del, recientemente desaparecido, Tom Sharpe; auutor británico nacido en 1928. Una novela llena de ingenio y apoyada en el humor grotesco inglés, rayando el absurdo. El humor de Sharpe es brutal y descarado, lleno de referencias sexuales y escatológicas, y los diálogos entre Wilt y el inspector Flint, lo mejor probablemente de la novela, están al nivel de los Monty Python o los hermanos Marx (o, en España, de un Miguel Mihura o un Jardiel Poncela). La novela se puede leer como una crítica a la sociedad británica, pero es mejor, creo yo, y más sano, dejarse de intelectualidades, y disfrutar de Wilt como lo que es: una comedia bufa, una farsa divertidísima, con una galería de personajes inolvidables y unos diálogos descacharrantes. Podemos resumir como que Henry Wilt, profesor de una Escuela de Artes y Oficios al que niegan un ascenso una y otra vez, empeñado en enseñar literatura a sus alumnos de Mecánica de Motor Tres o Carne Dos, fantasea con asesinar a su mujer Eva mientras pasea a su perro cada mañana. Después de una fiesta snob en casa de los extravagantes Pringsheim, en la que Henry acaba siendo violado por una muñeca hinchable, Eva y Henry se separan: ella se va con los Pringsheim a una improvisada excursión en barco (robado), y él, borracho todavía, decide poner en práctica sus planes asesinos, tirando a la muñeca hinchable -vestida con las ropas de su mujer, maquillaje y una peluca- a los cimientos de un edificio en construcción (concretamente, una ampliación de su propia escuela. En fin, página a página el lector se siente progresivamente sorprendido, provocado, lanzado al disparate, y finalmente la carcajada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s