Presentem la següent lectura del Club: A sang freda, de Truman Capote

29 de maig: A sang freda, de Truman Capote

29 de maig: A sang freda, de Truman Capote

Ja s’acosta el dia de la propera reunió del Club de Lectura i toca presentació de la novel·la del llibre que comentarem. Sí, sí i mantinc el text ratllat perquè aquesta pot ser una de les primeres preguntes a plantejar a la sessió del Club: ens trobem davant d’una novel·la o no podem considerar-la com a tal?

Els dubtes sorgeixen de la mateixa història. Perquè, tot i que Capote la relata fent servir tècniques literàries, ens està explicant una història real. A més, la intenció de l’autor no és ficcionalitzar els fets narrats, sinó que procura explicar-los tan fidelment com sigui possible. De fet, ens trobem davant de la que va ser anomenada la primera novel·la de no ficció i, per a la seva elaboració, Truman Capote va realitzar una important tasca d’investigació periodística amb entrevistes a totes les persones relacionades amb el cas (policies, coneguts de la família assassinada i, fins i tot, als mateixos assassins).

A sang freda, va ser la novel·la que va consagrar definitivament Truman Capote com un dels grans de la literatura nord-americana del segle XX. Ens trasllada a un petit poble de Kansas, Holcomb, on el 15 de novembre de 1959, els quatre membres de la família Clutter van ser salvatgement assassinats a casa seva. Els crims eren, aparentment, sense motius, i no es van trobar les claus que permetessin identificar els assassins. Cinc anys després, Dick Hickcock i Perry Smith van morir executats com a culpables de les morts.

El relat ens proporcionarà un minuciós i acurat retrat tant de la família assassinada, els Clutter, que eren l’arquetip del somni americà dels 50: gent pròspera, que vivia de l’agricultura, religiosos, generosos i treballadors; com dels assassins.

I, per ara, no direm res més. Us convidem a compartir amb nosaltres els comentaris que la lectura us hagi inspirat, ja sigui en aquest blog o a la nostra reunió del proper 29 de maig, a les 19’00h, com sempre. Això sí, en aquesta ocasió canviarem d’escenari i ens traslladarem a un lloc molt especial. Al resum de la propera sessió us ho expliquem… :p

Advertisements

Un pensament sobre “Presentem la següent lectura del Club: A sang freda, de Truman Capote

  1. Obra maestra de Capote que con ella crea una nuevo género lterario, llamado “Non-fiction” o “Nuevo Periodismo”, combina la ficción narrativa y el periodismo de reportaje, dentro de una nueva concepción de la relación entre realidad y ficción. En ella relata el caso real del asesinato de la familia Cutters, basándose en documentos policiales y el testimonio de los implicados. La escritura de esta novela le llevó siete largos años y la crítica no tardó en saludarla como la novela más “dura” y significativa de la década de los sesenta.
    Para la realización de su novela, Capote llevó a cabo una dilatada investigación de los terribles hechos que relata y realizó numerosas entrevistas, manteniendo un estrecho contacto con los asesinos antes de ser ejecutados. Narrada con detallado realismo y una fría distancia, la novela es en un estudio incisivo de la América de su época que expone el desorden y la violencia que laten bajo una feliz apariencia de progreso y desarrollo.
    Escrita con una precisión soberbia, consigue adentarnos en la mente de los criminales y analizar la crónica al milímetro con una gran narración que nos estremece por momentos. Un final descriptivo del cementerio de la localidad, donde se narran los acontecimientos, nos deja con un buen sabor de boca con el jardín como telón de fondo y la tranquiliad de la población una vez terminada la pesadilla.
    También destaca en lo anecdótico de ésta novela la impresión que causó en el autor, y que nunca pudo acabar ninguna otra obra, salvo principio de los setenta en que Capote comenzó a escribir la que sería su obra póstuma e inacabada, Plegarias atendidas.
    La novela fue dedicada a sus dos grandes amigos íntimos, Jack Dunphy y Harper Lee (creadora de “Matar a un Ruiseñor), que fueron clave en la vida de nuestro autor.
    Para finalizar hacer reseñas a dos películas basadas en la novela. Del mismo nombre Richard Brooks en 1967 y “Capote” de Bennet Miller (2004), basada en los tiempos de la realización de la novela aludida y protagonizada por un magistral Philip Seymour Hoffman, Osar al mejor actor. Dos grandes obras maestras del cine, como la novela. ¿Quién da más?.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s