Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company: la prèvia…

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

24 d’abril:
Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

Si ens descuidem, us presentem la següent lectura del Club després d’haver fet la sessió!! I és que el mes d’abril és complicat, els preparatius de la Setmana de la Cultura del nostre municipi ens tenen molt ocupades i queda poc temps per a la resta de coses, però… intentarem que no torni a passar! :p

La lectura d’aquest mes ens permetrà conèixer l’autora Flavia Company, escriptora, periodista, traductora i professora (a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Màster de Creació Narrativa de la Universitat Pompeu Fabra), nascuda a Buenos Aires i que viu a Catalunya des del 1973. Crec que havíem comentat que ningú del Club de Lectura havia llegit cap llibre seu fins el moment però, si m’equivoco ja em corregireu.

Farem una presentació de la novel·la molt i molt ràpida perquè, en pocs dies, esperem fer la crònica completa de la nostra sessió del Club. L’Enzo és un traductor literari, un hedonista que viu al dia, seduït per les dones i els llibres. El Víctor, el seu amic, és un alt càrrec de la banca, un home calculador i blindat per l’èxit. Fa anys, el Víctor va salvar la vida a l’Enzo i, anys després, quan s’assabenta que al seu amic li queda poc temps de vida, es creu amb el dret de reclamar-li el deute pendent amb un crim. Però, és legítim demanar a un moribund que cometi un delicte en lloc teu? Al llindar de la mort, l’Enzo escriu una carta per confessar-ho tot.

Us deixo amb el vídeo promocional de la novel·la…

I, recordeu, el 24 d’abril a les 19’30h ens retrobem a la Biblioteca per a compartir totes les nostres impressions al voltant d’aquesta lectura.

Anuncis

2 pensaments sobre “Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company: la prèvia…

  1. Per a mi ha estat una lectura amena i ràpida. Tot i la forma d´escriure que ha triat l´autora per desenvolupar una idea central que pensant-ho és xocant, la falta de diàleg “estàndar” tal i com l´entenem, no la fa pesada. Potser perquè la divisió del llibre en diverses visions d´un mateix fet, a travès dels personatges principals i de les repercussions que en ells té el mateix esdevenivent, fa que es puguin tractar com històries independentes una de l´altra. Sense dubte, la part negativa o decebedora de la novel.la, és el final.

  2. Nuestra autora (una periodista nacida en Buenos Aires en 1963 y afincada en Barcelona hace unos 40 años) teje una historia en cuatro partes, con temas universales de la literatura como son la vida, la muerte, el amor y el perdón. Todas ellas forman una historia individual con un final cada una de ellas: el final de la vida; el final del éxito; el final de la inocencia y el final del conflicto interno, la expiación.

    Cada una de ellas tiene un narrador/a que mantiene una especie de monólogo con diálogos incrustados que él mismo retiene en su memoria. Mientras la dos primeras tienen irregularidades, debido a la repetición excesiva de información ya narrada que se podría haber evitado y hacer más flexible la lectura, las dos últimas partes poseen más frescura e interés narrativa con la explicación de las tramas del pasado y una investigación de la mente de sus protagonistas.

    Con el libro de Dostoievski, Crimen y castigo, latente durante toda la novela, Company destaca la relación entre los personajes y Raskolnikov. Además del perdón, la redención y el aprendizaje.

    La memoria histórica se representa de una u otra manera en forma epistolar, una carta que aparece como de la nada tras dos décadas oculta, y que cambia el rumbo de una vida. La de una joven de 25 años, hija de un matrimonio de lesbianas. Su padre, un donante de semen que en sus últimos días de enfermedad terminal, decide recurrir a su hija nunca vista para explicarle las razones de su acción y que sea capaz de redimirle ante sus víctimas 20 años después de su fallecimiento.

    De ingenioso final, Company nos deja un dilema: ¿vale la pena intentarlo?, ¿tiene sentido pedir perdón cuando quizá es demasiado tarde?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s