Una lectura impactant: Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor

DSCF5282bJa fa un parell de setmanes que vam celebrar l’última sessió del Club de Lectura. L’obra a comentar era Adreça desconeguda, de Katherine Kressamann Taylor: una obra epistolar, molt i molt breu, que tracta d’una tema molt “explotat” literàriament, l’Alemanya de Hitler, tot i que creiem que ho fa d’una manera força original. Com apuntava el Luís al seu comentari a la presentació del llibre: “nunca un libro tan cortito tuvo tanto contenido”. Si voleu altres paraules que segons la gent del Club de Lectura poden definir el llibre, aquí les teniu: concís, contundent, intens i molt sorprenent.

En general, ha estat una lectura que ha agradat molt (sembla que aquest any estem tenint sort amb la selecció de lectures! :p) i la seva valoració mitjana ha estat de 8,27 (sobre 10). Les puntuacions es van repartir entre el 10 (els primers 10 de l’any!! i ni més ni menys que dues persones van posar aquesta nota!!) i el 7. Abans de continuar amb la redacció de l’entrada, però, m’agradaria fer una recomanació personal que crec que els futurs lectors agrairan: si la vostra intenció és llegir Adreça desconeguda algun dia, no continueu llegint ni busqueu més informació sobre ella. Llanceu-vos a la lectura, que no us ocuparà més d’una hora, i cerqueu després tota la informació que vulgueu al respecte. Potser es tracta d’una recomanació una mica estranya, però és que amb una obra tan curta i tan intensa com aquesta és difícil parlar sense desvetllar aspectes importants de la trama. Tot i que ho intentem, crec que és impossible no deixar entreveure alguna de les coses que passaran… Així que, no ho dubteu més, i llegiu el llibre abans de continuar!

 

Potser un dels aspectes que més sorprenen del llibre és el fet que va ser escrit el 1938, molt abans que la majoria d’obres que hem llegit sobre el mateix tema i molt abans que tothom conegués els efectes del nazisme. Podríem dir que es va tractar d’un “crit d’atenció” llençat des dels Estats Units a partir de les notícies (extraoficials, ja que la posició dels Estats Units en aquella època era la de la no intervenció i també la de la bena als ulls) que l’autora va rebre a través d’amics que anaven o tornaven d’Alemanya. Un altre fet a destacar, tot i que crec que al final no el vam comentar el dia de la sessió, és que fos escrit per una dona. De fet, la contundència del text va fer que l’editor recomanés a l’autora amagar la seva condició de dona sota un pseudònim masculí. I ja per acabar, la tercera mostra d’originalitat que vam destacar al Club va ser (i ara sí que sí… aviso que aquí farem un comentari spoiler!!! no llegiu si no voleu conèixer aspectes importants del desenvolupament de la història!) el fet de tractar-se de l’única obra que coneixem en la que el jueu acaba venjant-se del nazi i els papers de víctima i botxí acaben barrejant-se.

També vam comentar que es tracta d’una història que deixa lloc a la interpretació personal. El fet de disposar només de l’intercanvi de correspondència entre dues persones, sense cap diàleg directe i sense cap narrador omniscient que ens pugui manifestar o matisar els pensaments i sentiments dels personatges dóna peu a què cada lector ompli els buits de la història amb la seva imaginació.

El personatge a qui vam dedicar més temps és Martin Schulse. Resulta evident que es tracta del personatge més odiat però, tenint en compte això dels buits de la història imaginats per cada lector, se’ns poden presentar alguns dubtes respecte al seu comportament: Quins són els motius que el porten a actuar com ho fa? La seva covardia? La seva conversió real al nazisme? Es veu forçat per les circumstàncies? És l’instint de supervivència el que el fa actuar així? Cal dir que la interpretació del seu comportament va ser bastant unànime entre els nostres lectors, però també es va fer aquesta reflexió i crec que valia la pena introduir-la.

Altres temes que vam tractar: la manipulació de masses, el culte a l’ídol, la venjança, certs paral·lelismes amb situacions actuals, la globalització, els tòpics sobre el caràcter de certes nacionalitats…

DSCF5272b

Com a fet curiós, i per a aquells a qui no acabi de convèncer la temàtica (o el context històric de la història) crec que val la pena destacar el cas de l’Assumpció: ens va confessar que mai havia estat capaç de llegir cap llibre sobre la 2a Guerra Mundial o l’holocaust nazi per la duresa de les històries que s’acostumen a explicar. Aquesta obra, en canvi, l’ha llegida i ha pogut gaudir de la seva lectura. Comentàvem que potser perquè no s’expliquen ni detallen els horrors d’aquest fatídic episodi (recordem de nou que Katherine Kressmann Taylor la va escriure el 1938 i que encara no es coneixia la realitat dels camps de concentració ni els detalls de la persecució que van patir els jueus).

Fins aquí el meu resum de la nostra sessió. Ja sabeu que s’agrairan comentaris d’aquells que no vau poder assistir i de tothom que vulgui afegir qualsevol cosa. Però no puc acabar aquesta entrada sense parlar d’un altre tema: hem tingut la grandíssima sort que la nostra lectura ha coincidit amb la representació teatral del text amb dos actors de luxe com a protagonistes: el Lluís Homar i l’Eduard Fernández. Evidentment, no ens ho podíem perdre i hem organitzat una sortida del Club de Lectura al Teatre Bartrina. Ja us explicarem què tal l’experiència. Si algú més està interessat, que s’ho apunti a l’agenda: dissabte 20 d’abril a les 21’00h.

Aquí trobareu una entrevista molt interessant amb el Lluís Homar, que també dirigeix l’obra: Lluís Homar, sobre ‘Adreça desconeguda’: “La venjança és humana però no és la millor opció”.

“El que més em sorprèn d’aquesta història és veure amb quina facilitat podem deixar de ser persones per convertir-nos en monstres”, diu Homar.

I també podeu consultar la guia de lectura que vam preparar per la sessió.

Anuncis

3 pensaments sobre “Una lectura impactant: Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor

  1. Certament una obra breu que impacta. A mi també m’ha agradat. Gràcies per fer-me-la descobrir a través del programa de ràdio que emeteu a l’emisora local. Escoltant-vos em vau engrescar a llegir-la! Seguiu així! 😉

  2. Retroenllaç: Una mica tard però… adéu al 2013 i benvingut 2014!! | Llegint... Club de Lectura de Constantí

  3. Retroenllaç: Una lectura impactant: Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor | el Blog de l'Associació de Dones Pal·las Atena

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s